Catalina Martorell, pianista volcada en l'educació de filletes

Catalina Martorell    de Lete (Banyalbufar, 1892-Es Castell, 1970), es va traslladar quan tenia un any amb la seva família a Menorca, on va ser destinat son pare que era metge, a més d’un gran aficionat a la música i la poesia, per la qual cosa va iniciar la seva filla als estudis de música juntament amb el valencià -llavores resident a l’Illa- José Orts.Amb només 11 anys, Catalina Martorell va escriure algunes composicions, començant poc després els estudis de música al Conservatori de València amb Manuel Palau i Boix. «En aquella època essent una dona que, a més, vivia a Menorca, ja és rellevant el fet d’haver-se format amb professors de fora. Va assolir la carrera de piano i una sòlida formació en harmonia», assenyala.

L’investigador destaca el fet que Martorell es va dedicar a donar lliçons de música -harmonia, solfeig i piano- a Menorca i sobretot a promocionar la música entre les filletes. «Segons la premsa, té moltes alumnes a l’Illa, i fins i tot va acompanyar a algunes d’elles a examinar-se al conservatori a la península. A més, moltes vegades organitzava a ca seva vetllades musicals amb les seves alumnes perquè tinguessin més seguretat a l’hora de sortir en escena. També sabem pel repertori que interpreten les seves alumnes que es tracta d’un repertori de pianisme de concertista, amb unes necessitats tècniques i expressives que no tots els alumnes hi podien arribar», apunta.

Compositora

Per altra banda, Círia assenyala el fet que des de molt jove Martorell de Lete es va dedicar a la composició musical i, en aquest sentit, ha pogut localitzar bona part de les seves obres després de reiterades consultes a diverses biblioteques d’Espanya, així com en arxius particulars de Mallorca i Menorca, a més de la documentació que li han aportat els descendents i el suport de l’historiador Xavier Martí que també ha estudiat la figura de la pianista i compositora. «Si s’analitza la seva música, es veu que Martorell no era una simple aficionada, sinó que dominava les regles de l’harmonia i tenia bon criteri», conclou.