El deute de Menorca amb Mascaró Pasarius

I és que enguany, Any Mascaró Pasarius, les jornades estan dedicades a aquest home d'«obra inabastable», sota el títol «Josep Mascaró Pasarius (1923-1996). Les seves aportacions en arqueologia, toponímia, edició i història».

La nit d'aquest dijous, en la seva intervenció, el periodista Josep Pons Fraga va fer una extensa semblança d'aquest personatge polifacètic, que va destacar per la seva labor periodística i com a editor, que va dedicar molts esforços a la cartografia, la toponímia, l'onomàstica o l'arqueologia. Va ser un «periodista total, que va practicar tots els gèneres, la notícia d'agència, la crònica, l'entrevista, el reportatge i la columna d'opinió».

Autor d'una «obra cabalosa, oceànica, gairebé inabastable», Mascaró Pasarius «va saber donar una gran projecció pública a la seva feina, gràcies a una constant presència als mitjans de comunicació».

«Va ser un home excepcional per les seves aportacions a la cultura i la recerca, primer de Menorca, després de les Balears, des de la meitat de la dècada de 1940 fins més enllà del 1996, any del seu decés», exposà Pons Fraga. I va ser «un menorquí providencial, perquè va posar les bases que van deixondir, desvetllar i recuperar la Menorca del coneixement, la saviesa i la Il·lustració en els anys més grisos i difícils del franquisme per a les lletres i el pensament».

Mascaró Pasarius va publicar en mitjans com el diari «Baleares», «El Iris», «Última Hora» o el MENORCA «Es Diari», i va ser corresponsal d'Agencia EFE, «La Vanguardia» o «ABC», entre altres.

La seva obra és immensa, va elaborar 44 mapes, 23 llibres, 11 pròlegs, 37 opuscles, 61 articles científics, 492 articles periodístics, 853 crítiques d'art, 18 cartes publicades en premsa, 278 notes sobre successos i fets, 14 relats, 45 gràfics cartogràfics, 14 notícies i comentaris de llibres i cinc àlbums. A més, participà en nombrosos treballs d'altres autors.