Xavier Larsson i Vadim Baev: 'sine musica nulla vita'

Assolir aquesta fita és el resultat d'un esforç altruista i col·lectiu, que no només ha regalat música al poble menorquí sinó que també ha contribuït en la gestació d'una generació de músics illencs de talla internacional, músics que seran els protagonistes de cada un dels set concerts que es realitzaran del 17 juny al 16 d'agost.

Arrancà el festival a la plaça Conquesta de Maó, una ubicació inèdita que ret homenatge als primers anys de vida de l'associació, quan els principals concerts s'organitzaven al soterrani de l'antiga Casa de la Cultura. Un concert a l'aire lliure, i a més a més gratuït, és un encert i sobretot una declaració d'intencions, Joventuts continua apostant per acostar la música clàssica al poble de Maó.

L'agrupació que vàrem poder escoltar era també inèdita. El saxòfon i l'acordió neixen de les músiques populars i de banda, però des de la seva creació a mitjans del segle XIX no han deixat de guanyar prestigi en el món clàssic gràcies a intèrprets com els protagonistes del concert de dissabte.

El saxofonista menorquí Xavier Larsson i l'acordionista rus Vadim Baev ens presentaren un programa interessant pel contingut i també per la forma. Un recull de peces clàssiques que beuen del folklore americà i europeu que anaren alternant amb treballs de tall minimalista. Aquesta combinació és un encert, així com les explicacions que, amb un to desenfadat i proper, Larsson ens oferí entre cada obra.

S'inicià l'audició amb el primer i el segon dels Three Preludes de George Gershwin (1898 - 1937). Escrits originalment per a piano, són un clar exemple de la fusió entre la clàssica i el jazz, i en la combinació acordió/saxòfon sonen renovades.

Només uns minuts d'actuació però Larsson i Baev no poden dissimular la seva complicitat damunt l'escenari. Els dos són membres, amb el pianista Konstantin Zvyagin, del trio SpiegelBild. Durant tota la vetllada oferiren una classe magistral de música de cambra on el conjunt és més que la suma de les individualitats.

Continuà el concert amb la «Historie du Tango» del gran compositor i bandoneonista argentí Astor Piazzolla (1921 - 1992). Peça profunda i rica, emotiva i vibrant, ens mostrà dos músics de sensibilitat excepcional, d'aquells que són capaços d'acaronar-te l'ànima o encendre't el cor. Des d'una solidesa tècnica admirable, esculpeixen la història del tango amb una atenció en el detall que serà una constant en totes les peces del programa.

Després d'aquesta descàrrega emocional un moment d'introspecció amb la sempre «moderna» Gymnopedie número 1 d'Erik Satie (1866 - 1925), que Larsson i Baev interpretaren amb elegància i simplicitat.   

Arribà el torn del compositor i etnomusicòleg hongarès Béla Bartók (1881-1945). Bartók va ser un pioner de la musicologia comparada en viatjar per països com Hongria, Bulgària o Romania i enregistrar la música de la gent del carrer i el camp. Fruit d'aquesta recerca neixen obres com les «Romanien Folk Dances» per a piano, que en l'arranjament per a saxòfon i acordió sonen precises i vigoroses.

A continuació Larsson i Baev ens regalaren un altre moment de repòs amb «Drømte mig en drøm» (Vaig somiar un somni), cançó popular escandinava recentment recuperada pel grup Danish String Quartet.

I en un programa com aquest no podia faltar la música de Pedro Iturralde (1929 - 2020). Considerat com el primer gran pedagog espanyol de saxòfon, Iturralde fusiona la música clàssica amb el    jazz i les músiques populars. En la «Suite Hellenique» Larsson torna a mostrar-nos com pot fer cantar el seu saxo o convertir-lo en una màquina virtuosa, segons les demandes de la partitura, mentres Baev es manté sòlid en l'acompanyament i enginyós quan pot desfermar la seva fantàstica musicalitat.

El darrer «interludi» de la nit, «On the Nature of Daylight» del britànic d'origen alemany Max Richter (1966) és l'antesala de la Bulgarian Suite, del gran acordionista i compositor rus Viatcheslav Semionov (1946). No podem deixar de destacar les sonoritats que ens regalaren Larsson i Baev, sonoritats que abarquen des de el més subtil pianissimo fins a volums que semblarien impossibles per a només dos instruments.

El públic que ja estava entusiasmat acabà en èxtasi amb les peces de propina, els arxiconeguts «Libertango» de Piazzolla i «Por una cabeza» de Gardel, que deixaren en l'ambient un aroma bonaerense subtil i agradable.

El concert i tot el festival eleven a màxima les paraules de Josefina Salord: «la cultura és continuïtat, memòria i, en conseqüència, creativitat social que sintetitza passat, present i futur». I el futur pròxim no pot ser més emocionant: novena de Beethoven, Teatre Principal i l'OCIM, que, com Joventuts, també està d'aniversari. Vos hi esperem per continuar amb la celebració.