El fons de l'Arxiu Històric de Maó s'ha vist incrementat amb una donació efectuada per Guillem Sintes Espasa, historiador i membre de l'IME, d'un lot de 176 documents de tipus notarial, patrimonial, econòmic i familiar de Bernat Carreras i Seguí (1750-1830), del lloc de Binissafúller, de Sant Lluís.
La importància del Fons Bernat Carreras per a la història de Menorca rau que permet conèixer l'activitat d'un personatge que provenia de la pagesia i que va viure a finals del segle XVIII i principis del XIX. Però, qui era Bernat Carreras de Binissafúller?
Fill de Miquel Carreras i Margalida Seguí, de Sant Lluís, en Bernat va néixer a les quatre de la matinada del 22 de setembre de 1750. Es desconeix si va gaudir de cap classe d'instrucció, però sí que sabia llegir i escriure. Va rebre en herència el lloc de Binissafúller que pertanyia a la seva família des de l'any 1620, quan el pagès Miquel Olives cedeix l'establiment de la seva propietat a Llorenç Carreras i que després de successives herències va passar a mans de son pare d'en Bernat, segons assenyala Guillem Sintes Espasa.
Els documents familiars de Carreras han estat cedits a l'Arxiu Històric de Maó
En Bernat a contreure matrimoni amb Margarida Orfila i Villalonga, filla de Gabriel Orfila, senyor de Binifadet Vell, i Beneta Villalonga, rebent en herència de son pare la Sínia des Vinyot. En Bernat i na Margalida van tenir quatre fills (Gabriel, Bernat, Francesc i Miquel) i cinc filles (Margarida, Beneta, Anna, Caterina i Antònia).
Segons un dels documents conservats, un contracte de lloguer per a un període de sis anys del lloc de Binissafúller de 1798, el guany econòmic que en Bernat va rebre de la seva possessió va ser de 3.600 lliures moneda de Mallorca, a part de les motes de bestiar del lloc i altres utensilis. Segons Sintes Espasa, aquest lloc no era precisament dels més beneficiosos econòmicament del terme de Sant Lluís.
Informació
La conquesta de Menorca pel Duc de Crillon el 1782 va anar precedida per un pla d'acció de la Corona espanyola, pel qual el secretari d'Estat, comte de Floridablanca, a partir de 1779 va començar amb la recopilació d'informació de l'Illa. En aquest sentit, Sintes Espasa afirma que Miquel de Vallés i Orlandis, marqués de Solleric, va ser l'encarregat des de Palma, d'informar sobre la situació de Menorca i un dels seus informants va ser Bernat Carreras. La seva dedicació pactada a les feines a favor del Rei d'Espanya era la de facilitar els preparatius per al setge, es va encarregar de l'execució de feixines, estaques i ‘salsitxons' necessàries per guarnir les bateries dels canons que havien de bombardejar el castell de Sant Felip. També va donar informacions precises a les tropes de Carles III.
El Duc de Crillon, cap de l'expedició franco-espanyola que va conquistar l'Illa.
Bernat Carreras va rebre el reconeixement del govern d'Espanya, després que el 30 de juny de 1802 el capità general de Balears Juan Miguel de Vives escrivís al ministre de Justícia del govern de Carles IV sol·licitant una pensió de reconeixement, per import de 6 rals de velló diaris. En Bernat va morir el 10 d'octubre de 1830.
El apunte
El 1781, el Marquès de Solleric va establir una xarxa d’espionatge
Bernat Carreras i Seguí, de Binissafúller, no va ser l’únic que va actuar com a espia per a la Corona espanyola en temps de Carles III. A principis de 1781, el Marquès de Solleric havia començat a organitzar una xarxa d’espionatge per reunir informació més precisa i un dels seus principals agents va ser el comerciant d’origen francès Joan Eymar, resident a Mallorca de manera ocasional, que va viatjar a Menorca el febrer de 1781 per contactar amb membres de les famílies nobles de Ciutadella, per obtenir informació sobre la situació de les tropes britàniques i les defenses de l’Illa. A més, es va arribar a la conclusió que els menorquins no s’oposarien a la invasió espanyola. Altres informants van ser Francesc Corbalán i Miquel Bonnín, ambdós d’Alaior,Antoni Fábregues des Castell i Miquel Oléo de Ciutadella, segons Sintes Espasa.
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Radames
|
Hace un año
Molt interessant aquest article. Així Menorca va ser espanyola durant setze anys, però quan els anglesos van tornar recuperar l'illa durant poc temps, des del novembre de 1798 al març de 1802, deurien prendre represàlies contra ell o seguiria col·laborant i van demanar la pensió vitalícia quan ja va tornar a ser espanyola.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Molt interessant aquest article. Així Menorca va ser espanyola durant setze anys, però quan els anglesos van tornar recuperar l'illa durant poc temps, des del novembre de 1798 al març de 1802, deurien prendre represàlies contra ell o seguiria col·laborant i van demanar la pensió vitalícia quan ja va tornar a ser espanyola.