L’exposició de Patricia Coll és l’inici d’un projecte fotogràfic que encara no ha acabat. | David Arquimbau

TW
1

La sala Ca n'Ángel des Mercadal acull fins al pròxim 30 d'octubre l'exposició fotogràfica «Arrelada», de la ferrerienca Patricia Coll Marquès, fruit de la seva residència artística del Menorca Doc Fest, el Festival de Cinema i Fotografia Documental. La mostra es pot visitar de dilluns a divendres de 18 a 21 hores, i els dissabtes d'11 a 14 hores i de 18 a 21 hores. «Aquesta exposició no és un treball acabat, està viu i tot just comença, és una pinzellada del que vol ser i del perquè es fa. Vull explicar d‘on venc, què sent, i donar visibilitat al món rural de l'Illa i la seva gent», assenyala l'artista.

L'exposició està formada per una seixantena de fotografies que estan distribuïdes en quatre parts: la primera és una taula-braser i les imatges dels avantpassats de la fotògrafa, en què ha recuperat i redescobert la seva història familiar; la segona és com l'àlbum familiar, amb el seu naixement a Sant Patrici, el lloc de s'àvia i els jocs amb els cosins a Morella, entre altres;la tercera està formada per les primeres imatges fetes per ella a ca seva quan de petita va aprendre fotografia a l'escola, on es veuen les porquetjades familiars; i la quarta amb les fotografies més actuals, de caire més professional, en blanc i negre, ben emmarcades, que són els llocs que actualment fotografia per cercar les seves arrels i l'essència del camp que ella reconeix que ha perdut un poc.

Patricia Coll assenyala que la seva infància va ser privilegiada i es sent orgullosa de les seves arrels que surten del camp, de dir que és filla d'en Toni de Sant Patrici, que va estar molts anys a Son Rubí, i de na Margarita de Ses Païsses, neta d'en Miquel de Son Arro i na Margarita de Binisueset, i d'en Perico de Binidelfà i n'Aguedet de Ruma Nou. «Amb aquest projecte fotogràfic el que pretenc és reivindicar la cultura i l'estil de vida propis, el tarannà menorquí, mostrar que Menorca no és només sol i platja. Jo visc al nucli antic de Ferreries, i al meu carrer quasi tots són ferreriencs, hi ha gent que ve un mes a l'any i per exemple un va denunciar el bram de l'ase, que li molestava,    crec que és una falta de respecte, perquè ets a ca meva i jo me l'estim», assegura.

Residència artística

El projecte fotogràfic es va iniciar fa molts anys, amb la simbiosi entre la passió per la fotografia i també per l'estil de vida propi de l'Illa, que amb la residència artística del Menorca Doc Fest la fotògrafa ferrerienca ha aconseguit donar-li forma, per reflectir el que encara queda de la vida al camp i que a poc a poc està desapareguent. «Gràcies a la residència artística el meu projecte té visibilitat i estic profundament agraïda al Menorca Doc Fest, a Cristian i    Marina, ells m'han ajudat a encaminar el projecte. També estic molt agraïda a tota aquesta gent del camp que m'ha obert ca seva i he pogut mostrar el seu estil de vida, que és el meu i el de molta gent de Menorca», subratlla.