Matías Quetglas, protagonista a l'aniversari de la rehabilitació del Teatre Principal de Maó

L'artista, internacionalment reconegut, venia de Madrid, on el passat 15 de juny, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, es va projectar aquest documental, la seva primera experiència cinematogràfica. A la pel·lícula, que compta amb el suport a la part de fotografia de Jesús Gáchez, que intervé també com a narrador, Quetglas conta en una hora l'essència dels seus pensaments i la seva filosofia artística, amb tota humilitat i gran bellesa plàstica. El documental ja s'havia projectat al Teatre des Born, dins el marc del Menorca Doc Fest, l'octubre passat, i a la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Salamanca. I ha rebut el premi al millor guió al Ficimad (festival de cinema independent de Madrid).

Sobre la col·locació de l'estàtua que presideix el Principal, amb tota la solemnitat que atorga ser el teatre espanyol d'òpera més antic, i Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts, l'artista va fer un reconeixement a la feina dels treballadors que van pujar aquella gran figura dalt el pedestal. I recordà els obstacles per adaptar la instal·lació al càlcul del gir que ell havia previst. Abans de ser batejada com a Talia, Quetglas havia pensat amb Melpòmene, amb una màscara dramàtica i una altra de comèdia, com a representant del teatre en general. Defensor de les obres públiques al servei de la gent, com aquesta obra, sotmesa, com ell mateix diu, al judici de tothom, l'artista explica que està esculpida amb la intenció de mostrar fortalesa d'esperit, com en general, totes les figures de la seva obra.

L'experiència amb el setè art, per altra banda, «que m'ha vingut de gran», diu somrient, tindrà continuïtat, explica Quetglas. Ho fa amb la voluntat de comunicació, com aquest documental, que a partir d'una narració senzilla, explica coses essencials. «La reflexió, el que val la pena i el que no, és una de les feines que m'han acompanyat sempre mentre pinto», manifesta.