Menorca Snowman Lost his headAlan FloritBanda sonora de la pel·lí

Alan Florit, amb el nom artístic de Snowman lost his head, és compositor, músic i pintor de Ciutadella en constant procés creatiu. | Joan Mascaró

Laura Bañón18/02/16 0:00
TW
0

Com una proposta diferent de mirar, escoltar i gaudir del cinema, Alan Florit (Ciutadella, 1979) ha creat una banda sonora per a la pel·lícula «Vampyr» (1932), del director danès Carl Theodor Dreyer. Les seqüències inicials del film formaven part de l'espectacle de música amb imatges que el compositor, músic i pintor va preparar pels concerts de presentació del seu últim disc «Mei» (Velomar Records, 2015).

Després d'una petita gira de concerts, l'artista multidisciplinar, que crea amb el nom artístic de Snowman lost his head, va voler fer una passa endavant i presentar aquest nou projecte on música i cinema es fusionen. La banda sonora de «Vampyr» s'estrenarà avui a l'Espai Mallorca (20.30 hores) de Barcelona, el que representa el debut de l'artista a la capital catalana. Alan Florit interpretarà la composició instrumental en directe, mentre es projecten les imatges en blanc i negre de la pel·lícula de Dreyer.

La música ambiental de Snowman lost his head es fusiona a la perfecció amb el film de Dreyer. Els dos llenguatges, el musical i el cinematogràfic, ofereixen al públic una experiència única. «Vampyr» és un film amb un alt contingut simbòlic i que treballa amb la capacitat suggestiva de les imatges. La capa sonora d'Alan Florit acompanya i emfatitza amb delicadesa la poètica del cineasta danès, tot aportant-ne una lectura contemporània.

Musicar un film de culte

La ment creativa d'Alan Florit s'inspirà en la pel·lícula de Dreyer, un cineasta clau en la històra del cinema, però poc conegut pel gran públic. És una de les figures més importants del cine europeu i la seva obra és determinant per entendre directors como F. W. Murnau, Fritz Lang o Ingmar Bergman.

En el seu moment, l'estrena de «Vampyr» va ser un fracàs i no fou fins ben entrats els anys 60 quan la pel·lícula va ser revaloritzada. Des de llavors, és considerat un film de culte. L'obra és un dels exponents fonamentals dins el gènere del cinema de vampirs, però sempre s'ha trobat a l'ombra de «Nosferatu» de Murnau. «Vampyr» encaixa dins el moviment de l'expressionisme alemany, però Dreyer aporta elements propis que li atroguen un llenguatge tan personal que en certa manera és inclassificable.

Amb l'encaix de la seva música en directe i la projecció de la pel·lícula, el compositor menorquí convida a fer una nova mirada al cinema a través de la fusió de les seqüències amb la música, per a redescobrir un clàssic atemporal entenent l'experiència cinematogràfica no tant com un espectacle de gran desplegament tecnològic, sinó més aviat com una vivència artística essencial.