El Consell declara el 2017 l'Any Pasqual Calbó i Caldés

Pintura i llengua

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura. Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma. Fou cridat a Viena el 1779, on fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena. Fou designat primer pintor de cambra de l'emperadriu i director de la galeria imperial. Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó. El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on va fer de pintor paisatgista. Residí a l'Havana, a Nova Orleans i a Santo Domingo. El 1790 tornà a Maó, i es dedicà a l'ensenyament, orientat a l'arquitectura, fins el 1812, que deixà tota activitat a causa d'una paràlisi a les mans. Calbó recopilà i traduí al català, en disset tractats, els coneixements del seu temps de matemàtiques, física, arquitectura civil i militar i construcció naval. Aquesta activitat el fa, potser, l'últim tractadista científic en català anterior a la Renaixença.