L'univers Ja t'ho és allargat

Són els mateixos -en Fly, es Titi i en Charly, els creadors de la majoria dels èxits de Ja t'ho diré que han marcat tota una generació- i no ho poden dissimular. Encara que ja no arrosseguin tanta gent i s'amaguin sota un nom críptic, Smoumolnö, semblen no haver perdut la inspiració. Els seus temes sonen instrumentalment amb la mateixa força i pes de les guitarres dels darrers discs dels Ja t'ho, més propers tal vegada a «Soñando silencio» (2001) que als molt més coneguts «Moviments salvatges» (1995) i «Un ram de locura», però guanyen més contundència, fins i tot, en directe. Només els diferencia una cosa, la veu.

Sebastià Saurina se'n surt prou bé, però el so afilat de la guitarra de Gepi Castilla i la bateria de Charly (reconvertit en un nou Sente) només permeten realçar la part vocal de les cançons quan s'hi afegeix en Fly als cors. I, per moments, es nota a faltar un Cris Juanico que faci de frontman i enriqueixi encara més la riquesa de les composicions; més pròpies de l'univers Ja t'ho que les cuinades ara pel cantant, allunyat amb el seu nou disc «F(a)usta» del passat comú musical que tots comparteixen.

Però el trio d'ex Ja t'hos que sosté la nova banda no cerca, precisament, refugiar-se en el seu esplendorós passat, ni molt menys repetir-se. Tot i que adornà el repertori amb tres versions ben reconeixibles pel públic («L'univers» i els dos bisos, «Si véns» i «Així i tot»), dedicà l'actuació a interpretar els temes de «S'illa dels il·luminats», el seu disc de presentació, i fins i tot a rescatar-ne algun de «Diminutes», l'embrió d'aquest nou invent musical que duu el segell característic de Sebastià Saurina.

L'espectacle començà amb tres quarts de retard per mor del temporal -Fly quedà atrapat llargues hores en el vaixell provinent de Barcelona- però no va decebre ningú. Vistós joc de llums, sòbria posada en escena i hora i mitja de rock. Sense reminiscències mediterrànies, és ver, però amb lletres de temàtica menorquina. Des de «Roden els molins» a «Enmig del Canal Salat», la cançó que estrenaren i van dedicar a tots els qui han fet possible el seu concert a Ciutadella.

Quan Titi començà a sonar «Lucha de gigantes», en memòria del desaparegut Antonio Vega, es Fly lamentà la seva pèrdua. «Un altre que no hi és! Tots els bons se'n van», digué. Però no, no és així. Ells ja fa 24 anys que van fer les maletes i s'han establert a terres gironines, però l'illa estira, i els continua il·luminant el camí. Ja sigui com a Ja t'ho o Smoumolnö, mai deixaran de ser grans...