L’escenografia, senzilla però eficaç, és pràcticament idèntica a la de l’any passat, amb dues bastides a banda i banda d’escenari | Gemma Andreu

TW
4

Aquestdiumenge, a les 20 hores, es representarà a Maó la quarta i darrera funció de «La conquesta de Menorca», l'obra inspirada en el text teatral profà medieval anònim «La presa y conquista de la Illa de Menorca feta per lo rey Anfós», que per segon any produeix el Teatre Principal i que posa en escena la companyia La Clota, dirigida per Pitus Fernández.

Unes 250 persones van assistir a la primera representació, divendres vespre, per tal de veure un muntatge en el que hi ha set nous actors i en el que s'hi han introduit uns pocs canvis, dos personatges nous i unes «petites millores en relació a l'any passat», explicava instants abans de la funció Pitus Fernández.

Aquests canvis es fan per guanyar dinamisme i ritme, especialment en les batalles i en els moviments dels actors.

L'escenografia, senzilla però eficaç, és pràcticament idèntica a la de l'any passat, amb dues bastides a banda i banda d'escenari, per les quals hi escalen els personatges diverses vegades i que serveix de torre de vigilància per als moros quan veuen aparèixer les naus catalanoaragoneses encapçalades pel rei Alfons III.

Igual com l'any passat, el muntatge té una absència de símbols identitaris en les tropes de «lo rei Anfós», que no porten cap bandera ni emblema de la Corona d'Aragó. Sobre aquest tema, que en l'any de l'estrena va motivar algunes crítiques, el director escènic apuntà que «l'important és el moviment, la batalla».

Esdevé interessant el joc de llums i projeccions audiovisuals que s'utilitzen per simular la gran batalla en la que moriren «més de tres mil moros i molts cristians», negant de sang l'Illa en aquella gesta d'un jove rei, que implicà la repoblació de Menorca després de la batalla i la tornada al món occidental.