Amb el vestit de sibil·lera i amb l’espasa, Maria Camps tornà a submergir-se en la figura arcaïca i profètica de la Sibil·la

Amb el vestit de sibil·lera i amb l’espasa, Maria Camps tornà a submergir-se en la figura arcaïca i profètica de la Sibil·la | Gemma Andreu

Laura Bañón24/12/14 0:00
TW
6

Una multitud omplí ahir l'Església de Santa Maria de Maó, amb renovada expectació, per emocionar-se amb la veu profètica de tradició ancestral del «Cant de la Sibil·la». Maria Camps tornà a ser la protagonista i un any més seduí l'auditori amb una acurada actuació a capella, de sensibilitat artística. El cant profètic, en menorquí antic, anunciant l'arribada d'un Déu salvador de la humanitat, va fer vibrar el temple amb els interludis de l'orgue de Tomé Olives. L'organista demostrà la seva vessant de compositor improvisant damunt la melodia, atorgant al recital un plus d'originalitat.

L'experiència de Maria Camps en la posada en escena captivà, traslladant el públic a un temps arcaic, amb la vestimenta i l'espasa a la mà. Interpretà les sis estrofes, amb la novetat dels interludis de l'orgue després de dos anys d'acompanyament coral. L'auditori, corprès, s'emocionà amb el llarg frasseig de la Sibil·la damunt la melodia, recordant una salmòdia, el cant gregorià. Maria Camps adaptà el cant a la seva tessitura vocal de sorprano, amb un imbricament més brillant que el d'una veu blanca o greu d'altres Sibil·les. La sensibilitat interpretaiva es va fer palesa en els 20 miuts d'actuació: l'experiència va fer oblidar a la soprano la càrrega que representa posar veu a una tradició ancestral que neix de la memòria popular, en les arrels culturals.


Veus de l'Escolania

El «Cant de la Sibil·la» encisà l'auditori amb la melodia simple i pura, que cantada a capella li atorgà una solemnitat que omplí l'esperit del públic present.

L'efecte espiritual del recital va tenir continuïtat amb l'actuació de l'Escolania de Ciutadella, baix la direcció de Corretja Genestar.