Hulequè

MT és d'aquesta classe de llibres als que els hi plouen les ressenyes per la controvertida personalitat del seu autor. I en aquest cas s'afegeix que el llibre ha guanyat el premi Goncourt. Però val a dir que MT és un llibre que es deixa llegir, és descriptiu, assossegat, crític, valent i contemporani.

Ja el títol és tota una declaració de principis. Qualsevol sap que el mapa no coincideix amb el territori. Qui no ha discutit amb el copilot perquè no és capaç de guiar-lo a destí perquè suposadament no sap desxifrar el mapa que té entre mans? Durant la Primera Guerra Mundial un capità francès i la seva companyia es van llençar a un atac de trinxeres contra l'enemic. El foc d'aquest era terrible però ells avançaven. De sobte van caure en un gran forat i malgrat tot els intents no podien sortir d'allí dins. La depressió no constava en els mapes de què disposaven. De fet, ni els moderns gps són capaços d'evitar afirmar que el cotxe circula fora pistes quan la realitat et demostra que estàs circulant per una carretera asfaltada i en direcció a algun lloc. El títol de la novel·la és doncs una referència a la distinció entre forma i fons, entre realitat i ficció, entre realitat i representació, entre realitat i virtualitat, entre significant i significat, entre continent i contingut.

MT conté personatges famosos reals, lampistes que no funcionen, taxis que no funcionen, factures amb negre, agents immobiliaris perspicaços, un pintor contemporani que aconsegueix l'èxit fent fotografies de trossos de mapes de carreteres Michelin, Jed Martin, el protagonista, la relació amb el seu pare i amb una dona perfecta i amb un tal Houllebecq que acaba ritualment assassinat. La conclusió sembla ser que la felicitat a la que es pot aspirar és la misantropia amarga i pessimista vestida de dolls de virtuosa realitat. O és tot comèdia?