Ca nostra?

I açò vol dir tot una sèrie de condicionants diferents: un entorn particular, una climatologia, unes tradicions, unes influències, un estil de vida, una sèrie de condicions contextuals que no són les mateixes que tenim aquí... ni millors ni pitjors, simplement diferents.

Les revistes van plenes de modernes cases amb uns finestrals monumentals de banda a banda de paret que ens fan caure la bava al veure'ls sense pensar que moltes vegades es tracta de construccions ubicades a Noruega, Alemanya o Gran Bretanya, on van bojos per un petit raig de sol degut a la seva climatologia. I quan ho veiem anam corrents amb la pàgina de la revista marcada per a que ens en construeixin unes d'iguals a la casa nova que ens estem fent. Sense aturar-nos a pensar en que igualment seria necessari construir-hi també algun element protector en aquestes grans obertures per evitar que d'aquí un any, ja acabada l'obra, una altra vegada haguem d'anar corrents -ara cap a La Fantasia o similar- per que ens facin cinquanta metres quadrats de cortines ben "tupidetes" per la sala d'estar, ja que el sol mos encanta i les vistes són fantàstiques però tanta llum no ens deixa fer la migdiada en condicions i ens està descolorint es sofà nou.

Amb tot açò no vull dir que estigui en contra d'obrir la casa a l'exterior, al contrari, però sempre tenint precaucions i estudiant bé cada situació segons les necessitats ja que aquestes inclús poden anar canviant amb el temps fins a arribar a ser contradictòries. I que per qualsevol cosa que vulguem fer hem de tenir en compte el context i possibles condicionants.

De fet, només fa falta observar les tradicionals finestretes a la cara nord de les edificacions tradicionals, amb unes dimensions de vegades ridícules però prou assenyades per no plantar cara a la força del vent. Avui en dia les noves tecnologies i materials poden fer pensar que podem encarar la tramuntana amb grans finestres, però jo crec que sempre hem de fer cas de la cultura popular i si de cas desprès combinar-la amb el nou disseny.

De vegades aquestes coses passen per ganes d'innovar, per voler ser diferents, i açò provoca que no sapiguem triar el més convenient i així et trobes moltes vegades amb cases que reprodueixen patis típics d'altres regions, interiors plens de mobiliari fosc i feixuc provinent de qualque país asiàtic o habitatges amb el menjador pintat de blau elèctric, el dormitori vermell, la sala d'estar groga i el bany verd fluorescent. Està clar que a ca teva pots fer el que vulguis, ara millor que a vegades mos aturem a pensar un poc el que feim... Sembla que un excés d'informació no ens deixi reflexionar i triar el més adient i acabam aplicant a un mateix espai les idees vistes en vint publicacions diferents, i amb resultats no gaire desitjables...

Les cases són per viure, açò no ho pot discutir ningú i fonamentalment han de ser tranquil·les, per arribar-hi i sentir que realment t'estàs estirant al sofà de ca teva i no al mostrador d'una botiga de decoració. Tampoc vull contribuir a fer de les cases espais avorrits i monocroms però una vegada xerrant amb en Lito (que d'aquests temes en sap una estona llarga...) em va dir convençut que el moble nòrdic era el més apropiat per la nostra illa, per la seva puresa i senzillesa. Crec que té tota la raó del mon. El que hem de potenciar són cases basades en el blanc i en la llenya, una combinació bàsica, senzilla, i que ara (i sempre) està també de moda. Parets clares que multipliquen la llum de l'Illa combinades amb llenyes lleugeres per donar calidesa als ambients: una formula guanyadora, atemporal i nostra... Que més volem? Ca nostra està de moda!