Fruit d'una miraculosa conjunció històrico-estètica d'elements cinematogràfics que fa, senzillament, impossible el seu estudi, el cinema negre és una de les més grans 'invencions' del cinema de Hollywood... i, potser per això, el seu atractiu sembla mantenir-se quasi intacte, sigui rastrejant la seva influència més o menys borrosa però implícita en el thriller actual, o sigui revisant un cicle de títols produïts fa més de mig segle... Per a un altre costat, la corpulència delFilm Noirgaudeix d'un particularment compacte i consistent nucli dur, l'anomenathard-boiled, i no cal recórrer a les més habituals obres mestres dels grans creadors del cànon per caure a quatre potes, víctima d'aquesta atracció pel costat fosc de la pantalla...
Amb aquest saludable esperit de reivindicació (i amb l'acollidora tranquil·litat que proporciona l'atractiu magnètic d'aquest gènere), Mario Delgado i José Antonio Luque ens presenten el seu particular Cicle de Cinema Negre, coordinat pel Cine Club de l'Ateneu de Maó i que veurà la llum demà dilluns 30 de gener, al saló d'actes d'aquest centre cultural, a partir de les 19.45 hores...
A partir de llavors, la tarda d'un dilluns de cada mes, els aficionats al cinema i els amants delFilm Noiren particular, tindrem una cita amb alguns films injustament oblidats (o directament desconeguts,of course) pel públic en general...
El començament no pot ser més encoratjador... Demà podrem gaudir de 'La Dama Desconocida' (Phantom Lady, 1944), la primera pel·lícula a Hollywood del cineasta germànic Robert Siodmark, un dels grans noms delNoirdels anys 40 i creador d'algunes peces mestres del gènere com 'El Abrazo de la Muerte' (Criss Cross, 1949) o 'Forajidos' (The Killers, 1946)... Amb aquesta cinta podrem endevinar característiques futures de la seva obra, a més de revisitar el concentrat de la mirada dura i plena de terbolesa moral de Siodmark...
El 20 de febrer tocarà 'La casa número 322' (Pushover, Richard Quine, 1954), un clàssic amb tota regla i primera col·laboració entre Quine i la seva musa particular, Kim Novak, que aquí exerceix de enlluernadorafemme fataleper a desgràcia d'un altre rostre habitual d'aquest cinema: Fred McMurray... Ja al 19 de març, la proposta girarà al voltant del thriller carcerari amb el revelador títol 'Silla Eléctrica para Ocho Hombres' (The Last Mile, Howard W. Koch, 1959), una impressionant pel·lícula sobre l'espinós tema de la pena de mort als USA, protagonitzada per Mickey Rooney, en un registre absolutament desconegut en ell...
'El Trompetista' (Young Man with a Horn, Michael Curtiz, 1950) li posarà la nota de color musical al cicle el 16 d'abril; no es tracta d'un film obertamentnoir, ja que no es radicalitza dins els llocs comuns del gènere i esdevé una pel·lícula tan grata pels aficionats al policíac com pels apassionats del jazz... De fet, la presència de Doris Day en el repartiment limita força el caràcter negre del film tot i que, com a contrapunt, la dona fatal de la funció és tota una Lauren Bacall... El trompetista en qüestió és el llavors incipient Kirk Douglas, que acabava de ser nominat al Oscar per 'El Ídolo de Barro' (Champion, Mark Robson, 1949)...
El cicle no només es fixa en la iconografia nord-americana delFilm Noir... Més enllà del caràcter intrínsecament americà del gènere, s'ha de subratllar que aquest beu d'una influència clarament alemanya (l'estilisme visual de l'expressionisme) i, en un segon terme, del realisme poètic francès... Fora de l'àmbit fílmic, s'ha de ressenyar l'expansió d'idees netament europees procedents de l'existencialisme i la psicoanàlisi... Així, dues cintes 'continentals' tancaran aquesta interesantíssima mostra del més reivindicatiu cinema negre... La primera ens aproparà al nostre particular i castís imaginari negre...
I és que el cinema negre espanyol va ser, sense cap mena de dubtes, una de les expressions fílmiques més intenses, atractives i provocatives de la seva època... 'Los Peces Rojos' (José Antonio Nieves Conde, 1955) és un bon exemple per a que, el 21 de maig, puguem reconèixer que la qualitat i la fascinant poètica d'aquest cinema és equiparable a la de altres cinematografies continentals... 'Rififí' (Du Rififí Chez les Hommes, Jules Dassin, 1954) posarà punt i final a aquest cicle el 11 de juny; no es tracta d'una mostra real del més genuínoirfrancès (va ser la primera pel·lícula que va rodar el nord-americà Dassin a França, després d'abandonar els USA per la famosa 'caça de bruixes' del senador Joseph McCarthy), però reflecteix meravellosament el vigor i la demolidora precisió d'un dels cineastes més subvalorats i menys compresos de la història del cinema...
D'això es tracta... De la mateixa manera amb la qual Mario Delgado fa una declaració d'amor etern al cinema negre més maltractat pel pas del temps a 'El Cine Negro. Los Grandes Olvidados' (Heptaseven Editores, 2011), aquest i José Antonio Luque donaran veu a sis excepcionals pel·lícules que s'han mantingut en un injust segon pla i que han patit un silenci immerescut...
Hauríeu de veure'ls els dos parlar de cinema... Si transmeten la més mínima expressió de la seva passió pel setè art a aquests dilluns de cinema, seran vetllades imprescindibles del més pur noir clàssic... Allà ens veurem! Fins la setmana que ve, incrèduls!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.