Núria Collado, artista plàstica

Fa anys que es va consolidar com a retratista i paisatgista a Menorca. Què li aportà l'Illa, com a element "nou", en la seva manera d'entendre la pintura?
Les particulars característiques geològiques i climatologia de l'Illa configuren un gresol de colors i de llum que no deixen mai indiferent a aquells que la visiten. Podeu imaginar, idò, l'impacte que pot tenir en un pintor en el que la sensibilitat cromàtica és més a flor de pell. En quan al retrat, m'ha permès apropar-me més als menorquins. Quan retrates, els trets físics d'un individu t'endinsen a la seva personalitat.

Què l'enamora del realisme?
Que pugui donar a l'espectador la sensació de poder entrar físicament dins l'obra; la millor forma de compartir emocions: la pau i serenor d'una mar plana com un mirall o la inquietud d'un cel caòtic per un temporal de novembre, per exemple…

S'hi troba a gust reflectint el detall de tot el que veu?
Sí. Sóc molt observadora, tant de la gent com de l'entorn i em puc passar estona mirant la sinuositat del moviment de l'aigua o els seus reflexos o bé les mans d'un pescador adobant xarxes, les formes i ombres d'una paret emblanquinada al sol i, tot, intento transportar-ho al llenç o el paper.

De vostè diuen que dibuixa constantment i "sovint de memòria", considera que aquesta ha de ser una qualitat innata del creador?
Crec que no té per què ser innat. És una qualitat que es pot adquirir amb l'aprenentatge. Jo, a l'escola, havia fet exercicis de dibuix de retentiva: observar una estona el model i, després, dibuixar-lo sense copiar. És evident però, que si sent fillet tens unes qualitats, tindràs un clar avantatge després per representar allò que és dins el teu cap, i el creador és aquell capaç de construir un tot a partir del no-res.

Recorda una infantesa envoltada de llapissos de colors? Doncs als 13 anys ja formà part del grup de pintors de l'Aula Joan Miró.
Tinc un grat record de la meva infantesa. Dibuixava en els espais buits de les llibretes velles d'escola del meu germà gran. Als 13 anys vaig entrar a l'Ateneu de Cultura de L'Hospitalet; n'era el membre més jove de l'Aula Joan Miró i vaig aprendre molt de l'extraordinari dibuixant Rafel Garrich, autodidacte, però amb un bagatge artístic extens i unes característiques i traç inconfusibles. Allà vaig començar a tocar la pintura.

Parli'ns de l'exposició al Casino "17 de Gener". Què li ofereix a l'espectador?
És un breu recull d'algunes de les peces pintades en els darrers dos anys: marines, camp i retrat. Tot olis excepte un dibuix.

A la mostra s'hi pot veure una clara evolució en la seva trajectòria?
Tècnicament sí. No pinto igual ara que 20 anys enrere. No s'acaba mai d'aprendre; això sí, sempre m'he mantingut dins la mateixa línia i estil.

Què inspira a Núria Collado?
Menorca és una font inesgotable d'inspiració pels paisatgistes: pintors, fotògrafs... Com diu el tòpic, és un museu a l'aire lliure i també té el seu punt de mística per aquells que van més enllà com a creadors.

Quina és la seva temàtica preferida?
Jo gaudeixo tant amb els petits detalls del camp, com amb els amplis horitzons oberts de la mar que desperten sensacions de llibertat; escenes amb figures com les feines de la pagesia o temes de pescadors…

Un autor actual que admiri?
Hi ha dos que els admiro especialment: en Carlos Mascaró, de Ferreries i el malaurat Arturo Pascual, també per com tracten la llum d'interior l'un i d'exterior l'altre.

Es sent menorquina?
Diuen alguns amics meus que conec més Menorca jo que ells mateixos. La veritat és que la duc dins meu i m'hi he ben arrelat. Se'm faria traumàtic canviar de vida i començar de nou a Barcelona. Participo activament en la música i la pintura a l'Illa, però quan veig la meva ciutat el cor em bota de forma especial: jo sempre em sentiré hospitalenca.

"A Cor Obert" acaba aquí. Gràcies per les seves respostes. Quin és el seu somni?
El meu somni? Envellir en una societat més justa.