Pedro Sánchez Tuomala28/10/11 0:00
TW
0

Cada mes d'octubre em passa el mateix. S'acaba la temporada estiuenca, els "bolos" d'hotel, les festes de poble, la platja (poca) i la cervesa (ben prou); faig una mica de recapitulació i decideixo que m'he de desintoxicar una mica. Enguany he reduït substancialment el consum de cigarretes, he començat a mirar el menjar, a sortir una mica menys, i fins i tot alguns perplexos vesins des Migjorn m'han vist anan t a córrer equipat amb un xandall i una camiseta dels Maiden. A més, és un temps per proposar-te noves metes, afrontar nous projectes i consolidar-ne alguns de ja començats, amb empenta i feina dura.

La cosa perviu aproximadament dues setmanes, però durant aquests 14 dies et sents com la persona més eficient i productiva del món. Fins que et compares amb Henry Rollins.

"I amb qui collons ens véns ara, Pedro ?", us estareu preguntant, amics i amigues. Doncs ni més ni menys que amb un dels artistes més prolífics de l'actualitat. Als seus 50 anys d'edat, l'emparen més de trenta anys de carrera, que comença de manera significativa amb la banda Black Flag, una de les pioneres del moviment hardcore americà. Cosa que sobre el paper queda molt bé i tal, però que realment son en com si Eskorbuto fossin californians en lloc de ser de Barakaldo. Afortunadament, la banda va evolucionar musicalment, cosa insostenible dins els rectes paràmetres del punk/hardco re, i es van separar l'any 86, quan el nostre protagonista va formar la seva pròpia Rollins Band, a més de començar a actuar com a monologuista.

(Incís: s'entén que a Espanya l'ofici de monologuista ha esta denigrat gràcies a espais com "El Club de la Comedia" i a personatges com Emilio Aragón o la meva arxi-enemiga Eva Hache. Però a ultramar és un ofici digne, amb grans artistes rellevants culturalment com Lenny Bruce, que rocanrolejava a tope).

Paral·lelament a la feina amb la seva banda (que va aconseguir notorietat als noranta, arribant a actuar al festival Lollapallooza), Rollins va començar una carrera cinematogràfica amb petits papers arribant a destacar a pelis com "Lost Highway" i sèries com "Sons Of Anarchy". També en aquesta època comença a escriure llibres sobre les seves experiències arreu del món com a artista i com a activista polític, material que també enriquiria les seves actuacions com a monologuista, que s'han vist editades en diversos cd's i dvd's.

Arribat el segle XXI, Rollins va estendre el seu radi d'acció fins a la televisió presentant l'excel·lent programa "The Henry Rollins Show", una espècie de show d'en Buenafuente si el món fos perfecte. Interessantíssimes entrevistes a gent com John Waters, Marylin Manson o Gene Simmons, monòlegs per partir-se la caixa i actuacions musicals de gent com The Mars Volta i Queens Of The Stone Age, tan estimats aquí. I clar, després d'açò va començar a presentar el seu programa de ràdio, com qualsevol rockstar.

Més coses? També manté un interessant bloc al seu web oficial, ha cedit la seva veu a diversos videojocs, viatja arreu de món exercint d'activista polític i defensa activament diverses causes com la dels West Memphis Three (el 2002 va gravar un disc tribut a Black Flag per recaptar fons per aquesta causa, es diu "Rise Above" i té moments increïbles). A més, ni fuma ni beu, i als seus 50 "anyots" es manté en una forma envejable.

A que ja et fa més vessa anar al gimnàs o recuperar el teu bloc? Au venga, agafa un gelat i posa aquell vídeo dels Maiden que t'agrada tant. Tu relaxa't, que xicots com Henry Rollins ja "curren" per tots dos.