Els animals i els éssers humans duen, com a regal propi de la natura, la capacitat d'expressar-se a través del moviment. Poden transmetre emocions o actituds, i poden fer-ho també com a demostració d'obertura cap als seus semblants, o com a defensa.
Els éssers humans vam aprendre a dansar per nosaltres mateixos, sense més mestres ni guies que la nostra pròpia intuïció mesclada de plaer i una íntima comunió ja anihilada amb la natura. L'espècie humana va descobrir que ballant, s'alliberaven emocions i sentiments bloquejats que en les primeres societats ja no es podien dir o fer sense alterar l'ordre establert; o eren sensacions tan sublims, com aquelles dedicades a les divinitats i les forces de la Natura, que les paraules o els pensaments ja no ens bastaven per expressar-les. Aquests moviments de dansa es ritualitzaren amb el temps, i possiblement la majoria s'organitzaren en passes, naixent els balls folklòrics... I una minoria es deixaren a la pròpia evasió de l'esperit humà, d'aquella part que considerem fosca perquè ens fuig de tota raó i control. Aquelles expressions alliberades i alliberadores quedaren sovint relegades en danses gairebé secretes, exercides sobretot per un sexe ocult, reprimit socialment i culturalment però a la vegada fortament unit des dels orígens: el de les dones. Les dones, amb el seu poder de fertilitat incomprensible i incontrolable en els temps remots, transmutades a la mare Terra com a filles estimadíssimes, eren sovint sol·licitades per comunicar-se amb ella i afavorir la fluïdesa d'energies dins de l'ingent engranatge de l'Univers. Així, procuraven atraure la riquesa a través de les mans divines i protectores de la Natura amb danses que remetien sobretot a l'amor universal, cap a un mateix i cap al pròxim, cap a tota la Humanitat i als éssers vius del planeta. La terra que tots duem dins.
El viatge a través del temps corre a favor dels vents que cobreixen i descobreixen la història de la Humanitat, i es transforma com qualsevol energia sense mai desaparèixer, quan parlem de la dansa que impulsa el cos a moure's més enllà dels sentits, per arribar a un estadi superior on no hi ha esglaons: només un cel propi, interior i íntim. El cel que tots duem dins.
Aquestes danses, considerades bogeries místiques, provocaven que els esperits de les dones participants i còmplices fossin arrabassats per una capacitat infinita d'expressió més enllà de les normes, condicions i els pocs drets que limitaven la seva vida diària. L'accés a una mística interior amolla els instints més lluminosos que tots i totes tenim... I connecta en una mateixa línia el cos, la ment i l'ànima, i quan acaba la dansa, es reneix: és aquesta la sensació eufòrica i calmant que tothom qui balla, experimenta. Aquesta sensació de plaer i alliberament, de relaxació i pau, no ha canviat des de la Prehistòria, des d'aquells temps en què les deesses de la fertilitat i afavoridores de la natura, també dansaven... Les reflexives Venus de pedra, l'ambivalent Ishtar-Astarté-Isis i totes les deesses que han acompanyat el camí de l'ésser humà en la solitud espiritual i la recerca de la bellesa del món fins avui... La llibertat i independència que defensaven en l'expressió dels seus cossos femenins aviat foren sensualitzades en societats on ser lliure en tot el seu més ampli sentit no era un dret sinó un privilegi. Fins als nostres dies, aquest tipus de danses d'aclaparadora intensitat ha sigut en moltes cultures –i en alguns llocs ho són encara- mal vistes i fins i tot, perseguides. L'alliberament del cos i de l'esperit, i sobretot si ho fa una dona, és encara vist com una seriosa amenaça contra l'ordre establert.
Per conèixer una mica aquesta cara tan desconeguda de la Història que arrela sobretot a la Història de les dones, la ballarina Geliah du amb part del seu equip a Ciutadella i a altres poblacions de l'Illa una mostra plena de sensibilitat i imaginació, una conjunció d'essències femenines que es perden en el temps, on la quietud de l'ànima és imprescindible perquè la terra i el cel que tots duem dins es donin de la mà per uns instants. "Cel i terra" és una illa atemporal per perdre's en la bellesa del moviment, on cada gest té una capacitat il·limitada d'expressió. Ara tenim l'oportunitat de gaudir de quelcom que la història ha mantingut des dels orígens de la Humanitat perquè s'aferra a l'essència inamovible de l'ésser humà, i que possiblement en la societat sobrecarregada d'avui és més necessari que mai: escoltar-nos, amb el nostre reflex davant. I deixar-se dur per l'engranatge de vida exultant que és la mateixa natura de la qual som peces inseparables, fonamentals i complementàries a tot el que ens envolta.
DISSABTE 6 d'agost, a les 22 hores, al Bastió del Governador de Ciutadella.
DIMARTS 9 d'agost, a les 22 hores, a la Plaça de l'Església des Migjorn Gran.
DISSABTE 20 d'agost, a les 21.15 hores, al Pla de l'Església de Ferreries.
BALLARINS: Samanta Pons, Silvia Villalonga, Cris Morales, Laura Pons, Natalia Montero, Xesca Florit, Gabriela Carballo, Laura Pavón i Joana Pons, dirigides per Geliah.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.