Miquel Vilà (Barcelona, 1940) duu al llenç la Menorca més íntima. El pintor català –casat amb una menorquina– respira a l'oli el súmmum natural d'una Illa que viu durant les seves estades temporals.
La prestigiosa Sala Parés del carrer Petritxol de Barcelona acull fins el proper dia 26 la mostra "Menorca a l'hivern", una obra produïda en els darrers dos anys que posa en evidència la compenetració de l'autor amb el paisatge illenc, que no pinta de manera mimètica, sinó destil·lant-ne l'essència a través del seu personal llenguatge pictòric.
Vilà treballa per damunt de tot en la pintura mateixa. Una pintura amb la que construeix una atmosfera plena de màgia, de solitud, i a vegades de malenconia, que li es característica. Els símbols i les emocions són elements propis de la seva producció. En aquest sentit, el pintor exhibeix quadres amb paisatges de sa Mesquida o es Grau des de la perspectiva dels seus ulls per oferir una mirada diferent de la realitat.
Vilà comença la seva trajectòria en el món del gravat, que encara cultiva. El seu perfil ha estat sempre el d'un artista independent, que no s'ha deixat arrossegar pels corrents "oficials" de cada moment. Avui és reconegut com un dels valors més rellevants de la figuració catalana contemporània.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.