Rosa CarrerasMaó27/10/10 0:00
TW
0

Des que es va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial, l'Sputnik, el 4 d'octubre de 1957 s'han realitzat des de la Terra milers de llançaments a l'espai, que han col·locat des de llavors, uns 6.000 satèl·lits al voltant del nostre planeta. Tota aquesta activitat ha generat restes molt diverses i és que les deixalles espacials es composen de satèl·lits que ja no estan operatius, fases que s'han deixat anar, o bé diferents objectes relacionats amb missions, que han estat necessaris per iniciar-les però que després no tenen cap altre utilitat. Hi ha una enorme quantitat de fragments que provenen d'explosions i de col·lisions, i la gran majoria d'aquest objectes estan en òrbites baixes i es mouen a velocitats molt elevades. Així, la Terra està envoltada de deixalles que suren a velocitats vertiginoses i el perill que suposen és una amenaça real. Per localitzar-les s'empren telescopis i radars molt potents i la informació és constantment processada pels científics per prevenir els riscos d'impacte amb satèl·lits artificials o amb missions tripulades, perquè tot i ser objectes petits, les topades poden ser catastròfiques. Es calcula que hi ha en l'actualitat uns 12.000 objectes d'entre 5 i 10 centímetres, però es creu que n'hi ha més de mig milió de més d'un centímetre.

Les deixalles espacials han esdevingut una preocupació cada vegada major en els darrers anys, pel perill que representen per als satèl·lits que estan avui operatius i perquè poden produir encara més deixalles. Els científics calculen que la quantitat es mantindrà més o menys estable fins l'any 2055. Després, el nombre d'objectes perillosos en òrbita pot crèixer tant, que sortir a l'espai serà cada vegada més difícil.

L'EEI corregeix la seva òrbita
Va ser ahir dimarts, que els responsables del Centre de Control de Vols Espacials (CCVE) de Rússia van prendre la decisió de, en poques hores, realitzar una maniobra urgent de correcció de l'òrbita de l'Estació Espacial Internacional (EEI), precisament per evitar l'impacte d'un objecte perillós amb la plataforma.

Explicava als mitjans de comunicació, Valeri Lindin, que és el portaveu oficial del CCVE, que "la situació es considera perillosa quan la possibilitat de col·lisió és d'un 0,001 per cent". Tot i que la possibilitat d'impacte sigui tan petita, és necessari desviar la plataforma de la trajectòria de vol de l'objecte en qüestió, amb la finalitat de garantir la seguretat de l'EEI i també, és evident, dels seus tripulants.

Que l'EEI corregeixi la seva òrbita no és quelcom extraordinari. De fet, dimecres passat va ser elevada uns 900 metres en previsió a l'acoblament, el proper mes de novembre amb el transbordador Discovery. Normalment, l'altura de l'EEI oscil·la entre els 360 i els 330 quilòmetres, però la plataforma perd entre 100 i 150 metres d'alçada a causa de la gravitació terrestre, l'activitat solar i altres factors.