Redacción MenorcaCiutadella20/10/10 0:00
TW
0

Si poguéssim viatjar en el temps i tiréssim dos-cents anys cap enrere, quan no hi havia cotxes pels carrers de les ciutats del món, ni fàbriques contaminants, ni centrals elèctriques, tal vegada podríem ensumar en persona el descobriment que acaba de fer públic un grup de científics de la Universitat de Virginia a dels EEUU, que assegura que en el present les flors fan menys olor que en el passat. I açò passa, diu el professor de Ciències Ambientals de la Universitat de Virginia, José D. Fuentes, coautor de l'estudi, no perquè sigui menor la seva fragància, sinó perquè no arriba al nostre olfacte de la mateixa manera. Podríem dir que l'olor es perd pel camí. I és que les mol·lècules d'olor que produeixen les flors són molt volàtils, i es mesclen ràpidament amb els compostos químics propis de la pol·lució. La flaire de les flors perd intensitat en contacte amb l'aire contaminat del segle XXI.

Els càlculs realitzats pels científics, que han creat un model matemàtic de com l'olor de les flors viatja amb el vent, mostren que en aires no contaminats, com podrien ser els del segle XIX, l'olor podia viatjar uns 1.000 o 1.200 metres. Avui, en canvi, aquestes mol·lècules no arriben a recórrer els 300 metres de distància.
La contaminació atmosfèrica influeix negativament en la flaire de les flors, sobretot durant els mesos més càlids, i a banda de ser una curiositat, que ens pot o no commoure, té implicacions naturals negatives més enllà de la nostra percepció, ja que representa, diuen des de la Universitat, un trastorn per als insectes que es guien per l'aroma a l'hora de trobar les flors d'on en treuen l'aliment.

Aquest factor podria ampliar l'explicació de per què en algunes àrees del món, com per exemple als Països Baixos o a Califòrnia, disminueixen alguns insectes pol·linitzadors com per exemple les abelles. Però com que a la naturalesa tot està connectat i interrelacionat, la major dificultat que suposa seguir el rastre de les flors per als insectes, també resta possibilitats a les plantes, que es serveixen, precisament d'aquests insectes, per escampar el seu pol·len d'un lloc a l'altre. El resultat, un peix que es mossega la cua en detriment de tots.