Una pregunta, professor

Sí, a vegades alguna alumna espavilada i curiosa (solen ser elles) m'ho ha demanat. La filologia és disciplina antiga, la lingüística és moderna. Filòlegs en tenim d'antic, a l'època de la creació de les primeres biblioteques, al s. III aC: còpies d'autors laboriosament fetes a mà damunt un pergamí, a Alexandria, Egipte; una ploma i un tinter, una espelma, sense ulleres, a un scriptòrium d'un monestir medieval de claustre gòtic: Il nome della rosa, recordau?

La cultura escrita són còpies, de còpies, de còpies…, i així va ser fins a la invenció de la impremta. Cap al s. XV el filòleg es troba amb un allau de manuscrits, de diversa època, amb errades, amb fragments il·legibles, o censurats. El treball de filòleg és restaurar l'original fins allà on sigui possible: llegir, comparar, interpretar, això és filologia en sentit estricte, stricto sensu, si ho diem en llatí.

També fa filologia qui edita un manuscrit inèdit del s. XVIII, cerca les fonts que el van inspirar, en fixa l'ortografia, el comenta i el situa dins el seu context històric. S'entén, idò, que filologies n'hi ha moltes, romàniques, germàniques, grecollatines; i la més antiga per a un occidental, la filologia bíblica (també hi ha una mena de filologia musical, i se n'ocupen els musicòlegs). S'entén també que un llicenciat en filologia no és necessàriament un filòleg; el nostre llicenciat, o graduat, ha estudiat matèries disverses entorn a una o diverses llengües: aspectes gramaticals, divisió dialectal, evolució de la gramàtica, història literària, lingüística general, etc. Talment un professor de filosofía no és sempre és un filòsof, ni un jurista és un advocat.

Els lingüistes estudien el llenguatge i les llengües totes, les observen, les descriuen, les classifiquen i en treuen lleis universals, en la fonètica, en la formació de paraules, en les lleis combinatòries que anomenam sintaxi, etc. Un camp molt divers: llenguatge humà versus llenguatge animal/aparició del llenguatge en la història dels sapiens sapiens/ història de la llengua/ com canvien les llengües i per què, a quina velocitat…/com aprenem segones i terceres llengües/existeixen neurones del llenguatge?/ per què no tenim màquines per entendre i traduir?/ llengua i cultura, llengua i societat…/

Permeteu-me l'ocurrència. Diria que actualment hi ha dues races de lingüistes: uns, com els biòlegs, estan interessats en la (bio)diversitat: la multiplicitat de llengües del món, la convivència de llengües dins la comunitat, el seu valor i preservació, l'amenaça d'extinció; uns altres, com els físics, estan interessats en la unificació de lleis: quines regles governen totes les llengües naturals, què tenen en comú per davall d'una aparent gran diversitat. Per entendre, finalment, per què una criatura humana parlarà als 14 mesos qualsevol de les 6.909 llengües vives.

Per cert, que les llengües vives siguin 6.909 ho diu el més prestigiós catàleg de llengües del món (Ethnologue, el trobareu a http://www.ethnologue.com/), però en realitat no ho sabem, ni hi ha manera de saber-ho: açò també ho estudien els lingüistes. Un bon científic ha de confessar el que mai no sabrem, i per què.

Ignasi Mascaró
Professor de Grec i Llatí
Ies Josep M. Quadrado