Homínids solidaris de fa mig milió d’anys

Segons va informar Alejandro Bonmatí, primer autor de la investigació, aquesta conclusió es deriva de l'estudi realitzat a les vèrtebres lumbars de la columna d'un Homo Heidelbergensis de més de 45 anys, que media aproximadament 1,70 metres i pesava prop de 90 quilos, que va viure a Atapuerca i que tenia lesions que molt probablement limitaven la seva mobilitat i l'impedien caçar. Vol dir que els altres membres de la comunitat en tenien cura, i que tal com passa en les societats actuals de caçadors i recol·lectors, aquest individu devia quedar al poblat, ajudant les dones, mentre els homes surtien a caçar.

Aquesta teoria dels homínids solidaris es correspon amb els estudis fets, també a Atapuerca, d'un crani infantil amb evidències d'una lesió severa que implicava certa discapacitat i que tanmateix, va viure uns quants d'anys.

Bonmatí explicava als mitjans de comunicació, que la primera dificultat amb la que s'han trobat els investigadors en l'extracció de les restes analitzades, és que van ser trobades a la Sima de los Huesos, una zona dels jaciments d'Atapuerca de difícil accés en la que s'han localitzat 6.000 fòssils humans. La segona, ha estat arribar a determinar a quin individu corresponen, ja que els científics en tenen identificats com a mínim vint-i-vuit de diferents. En aquest cas, s'han pogut encaixar les vèrtebres lumbars amb una pelvis estudiada ja l'any 1999 i que en l'actualitat s'exposa al Museo de la Evolución Humana de Burgos, on és coneguda amb el nom de la "Pelvis Elvis".

El científic responsable de l'estudi comentava que més de 45 anys és una edat molt avançada per aquella època, en què la vida era molt dura i perillosa i el factor d'envelliment era molt més gran que en l'actualitat. Vol dir que estem davant d'una persona major de la que en tenien cura les persones més properes. Un avi ancestral que va sobreviure gràcies a la solidaritat dels que l'envoltaven.