Regina Lago, la primera esposa de Joan Comas

La pròpia Carmen m'indica via e-mail que Regina va col·laborar en els primers anys de l'exili amb l'Ateneu Espanyol i que va ser una important psicòloga a l'Escola Normal de Pachuca i a la Universitat, així com una activa sindicalista de la FETE a l'exili.

De la Escuela a Ginebra
Regina Lago va néixer a Palència el 1897. És a aquesta capital on realitza els estudis de magisteri elemental i superior. Es trasllada després a Madrid i ingressa a la Escuela de Estudios Superiores del Magisterio, a la promoció de 1918-1921, la mateixa de Joan Comas. És allà a on es coneixen. Just acabar la carrera, en una clara mostra de presa consciència de classe, s'afilia al sindicat de professorat de la Escuela Normal dintre de la FETE (1921). Sembla que la seva afiliació a la UGT i al Socorro Rojo va ser anterior al compromís polític de Joan Comas. El 1921 va publicar el seu primer treball, que no tindrà res a veure amb la seva projecció posterior: Climatologia del Alto Duero, que anys més tard s'afegí a un volum homenatge al professor López Hoyos, un dels pares intel·lectuals de Joan Comas. El 1924 exerceix com a professora de Física i Química a la Escola Normal de La Laguna, on coneix a Maria Sánchez Arbós. Un poc més tard es trasllada a la Escuela Normal de Lugo com a docent de Matemàtiques. El 1926 sol·licita per primera vegada una beca d'ampliació d'estudis a la J.A.E., petició que li fou denegada. L'any 1928 reitera la demanda, i és aquí on tenim els primers testimonis que la parella estava casada. Regina únicament aconsegueix la condició de pensionada (R.O. de 22/10/1929), això és, la llicencia administrativa de nou mesos sense cap tipus d'ajuda econòmica. Encara així, durant dos anys estudiarà al prestigiós Institut Rosseau de Ginebra amb professors com Piaget, Bovet o Claparède per a ampliar els estudis de psicologia experimental, que havia iniciat a Espanya amb l'eminent Dr. Ziehen. En aquell viatge també visitarà la Casa del Bambino, creada per Maria Montessori a Itàlia. No tenim notícia de la data de matrimoni i formació de la parella, però aquest recorregut dels anys vint és el mateix que va fer Joan Comas (La Laguna, Lugo, Suïssa), per tant, podem pensar que ja vivien junts. El 1931, Regina Lago publica Las repúblicas juveniles a la Revista de Pedagogía, un treball on analitza i divulga les experiències creades per William George als EUA i que més tard es van difondre per Europa, un sistema que després servirà per a la creació de colònies infantils i juvenils durant la Guerra Civil, en les quals regina va jugar un important paper.

Torna a Espanya i va a Lugo fins el 1932. Aquest any publica la traducció de l'obra de Maud A. Brown, La nueva enseñanza de la higiene, a la Revista de Pedagogía (col·lecció La nueva educación). El 1932 es trasllada, encara que per molt poc temps, a Palencia, ja que prest tindrà un nou destí a Segovia, com a professora de Psicologia a la Escuela Normal. Lugo i Segovia també seran destins professionals de Joan Comas. El 1933 publicarà, juntament amb Comas, La pràctica de las pruebas mentales y de instrucción, que es reeditarà amb èxit l'any 1948 a Argentina. A principis de 1934 torna a Madrid per fer-se càrrec del lloc de Cap de Secció de materials del Museu Pedagògic, que ha aconseguit per concurs.

La guerra i les colònies
El juliol de 1936 serà nomenada responsable del Centro de Niñas Difíciles de Carabanchel, al mateix temps que s'ocupa de la Residencia de Señoritas de Madrid, on substitueix a Maria de Maeztu, que ha dimitit després de la mort del seu germà, Ramiro de Maeztu. Serà una estada breu, el novembre de 1936, coincidint amb l'abandó de Madrid per part del Govern de la República, la Residencia de Señoritas es desmantella i es trasllada a València. El febrer de 1937 es va crear, per part del Ministerio de Instrucción Pública y Sanidad, la Delegació Central de Colonias, que depenia de la Direcció General de Primera Ensenyança. La Delegació va tenir com a objectiu organitzar residències infantils de tipologia diversa. Es van crear quatre seccions: a) recepció i trànsit de fillets evacuats, dirigida per Francisco Blanco Mateos, b) allotjament i instal·lació en colònies, a càrrec de José Martínez Aguilar, c) organització del règim administratiu, dirigida per Maria Candela Pascual, i c) de règim pedagògic, al front de la qual ja hi trobem a l'eminent professora normalista, Regina Lago. Sembla que en aquest moment es produeix la separació temporal de la parella. Regina havia pujat als escalons de responsabilitat dintre de la política educativa de la Segona República. El 1937, Regina Lago també presidirà el comitè del Grupo Femenino de la Residencia de Estudiantes quan, a la sortida de Madrid, s'instal·la temporalment a Paiporta.
Sense mena de dubte, el seu treball en la creació i funcionament de les colònies escolars per a infants evacuats va ser de gran transcendència. En resposta a la gran quantitat de fillets evacuats, des del govern de la Segona República s'inicià una campanya per a evacuar contingents de refugiats infantils a França, també com una manera d'internacionalitzar el conflicte. Per aquest motiu, el 16 d'agost de 1937 es creà una Delegación Española de la Infancia Evacuada a París, que serà la responsable de l'organització, direcció i règim pedagògic per als fillets espanyols evacuats a l'estranger. Per a organitzar aquesta Delegació, el juliol de 1937 van marxar a París el Director General, César García Lombardía, el delegat Prieto, i Joan Comas Camps, que havia de ser el cap de la Delegació a París. Als pocs mesos, quan Comas va ser cridat a files, a finals d'agost de 1937, el va substituir la seva companya, Regina Lago. Això passava quan el govern de la República creava també el Consejo Nacional de la Infancia Evacuada, amb l'objectiu de coordinar la labor de totes les delegacions espanyoles a l'estranger. Regina és Delegada d'Espanya per a la Infancia Evacuada a París fins el maig de 1938. Això no obstant, les colònies escolars van continuar creixent a Espanya. El desembre de 1937, a un informe del propi Ministerio de Instrucción Pública, es parla d'un total de 170 colònies col·lectives en tot el llevant espanyol (València, Castelló, Alacant i Múrcia), Aragó i Catalunya. En total es creu que s'atenien uns 17.000 fillets. Cal dir que, a Catalunya, també actuava en un sentit semblant l'Ajut Infantil de Reraguarda dependent de la Generalitat.

L'exili a Mèxic
Treballa a la Delegació de propaganda de la República espanyola també a París (maig 1938 a febrer de 1939). El 7 de febrer de 1939, Regina Lago ajuda a l'evacuació de civils pel pas de La Jonquera. Aquell dia, Joan Comas arribava al camp d'Argelés. Desconeixem si es van trobar, a la frontera. El que és segur és que es van trobar més tard, a París. El mes de març, ella dirigeix una exposició, instal·lada al Museu Pedagògic Nacional de París, amb el patrocini, entre d'altres, de Pablo Picasso. Es tracta d'una mostra de dibuixos infantils fets en l'àmbit de la Guerra Civil; l'exposició es feu per iniciativa de l'Office Internationale pour l'Enfance i va ser la base d'una feina que més tard publicarà a Mèxic. Encara va continuar un temps a París i és la responsable de l'Office pour l'Encance (febrer a setembre de 1939). El 22 de setembre, el matrimoni embarca a Rotterdam a bord del vapor New Amsterdam. Arriba, després de fer escala a Nova York, a Veracruz el 16 d'octubre de 1939. Molt probablement, Comas i Lago ja s'havien distanciat en aquest trànsit que van fer junts a l'exili. En la llarga entrevista que Matilde Mantecón va fer a Comas el 1978, l'alaiorenc no anomena la primera esposa. Només quan l'entrevistadora li demana si va fer l'exili tot sol, ell diu: "... no, llegué con mi primera esposa, de la cual me divorcié rápidamente" (3). De cap de les maneres he pogut fixar la data del divorci. Un autor, José Martínez Pérez, afirma que treballà amb el seu marit fins el 1955, a la Escola Normal de la UNAM a l'Estat d'Hidalgo. Segurament deu ser un error, perquè la idea de "ràpidament" no pot referir-se a 15 anys. Carmen García em diu que la Catedràtica de Dret, Aurora Arnaiz (Sestao 1913-2009), que va conèixer a la parella durant l'exili mexicà li parlà que es separaren al poc temps d'arribar a Mèxic. El que sí és cert és que l'any 1940 van viure junts, a la casa 14 del carrer Abraham González.

Just arribada a Mèxic, Regina va entrar com a catedràtica de Psicologia General a la Escuela Preparatoria de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), que tenia com a objectiu preparar les i els estudiants per a la Universitat.

Poc després també va ocupar el lloc de la càtedra de Psicologia y Psicotecnia a la Escuela Normal de Pachuca. Una de les primeres feines que va desenvolupar Regina Lago a Mèxic és la del seu treball francès, des de la pedagogia i la psicologia, d'anàlisi del dolor de la guerra a través dels dibuixos infantils, treball que donà lloc a l'article "La guerra a través de los dibujos infantiles" que es publicarà, l'agost de 1940, en el nombre 8 de la revista Educación y Cultura que havia fundat precisament Joan Comas. Aquell mateix any, sortia l'edició mexicana de Cómo se mide la inteligencia infantil, un llibre de 156 pàgines que edità Ediapsa. El 1941 traurà La enseñanza de la psicologia en el grado preparatorio, al n. 3 de la revista Reforma.

Després del divorci es casà amb un exiliat d'origen búlgar, Louis Keliamoff, que havia combatut a la Guerra Civil espanyola amb les Brigades Internacionals. La nova parella va adoptar una filleta i van fixar-se a Cuernavaca. El 1963 participa com a professora de Psicologia a temps complet a la Escuela Nacional Preparatoria. El 1963 tornarà a Espanya per trobar-se amb sa mare poc abans de morir. Regina regressa a Mèxic on morirà el 1966 en el Centre Hospitalari 20 de Noviembre. El seu cos va ser enterrat al Panteón Municipal de Cuernavaca.

(1) García Colmenares, Carmen. Ni tontas ni locas. Las intelectuales en el Madrid del primer tercio del siglo XX. Ministerio de Ciencia e Innovación. Madrid, 2009. Article pàgines 99 a 101. (2) García Colmenares, Carmen. Autoridad femenina y reconstrucción biográfica: el caso de las primeras psicólogas españolas. Art. 21 pàgines. Universidad de Valladolid. webs.uvigo.es. Pàg. 7. (3) Comas Camps, Joan. Entrevistat per Matilde Mantecón. Mèxic, 1978. Al llibre Joan Comas Camps, de pedagog a antropòleg. Consell Insular de Menorca, 2000. 281 pàg. Cita pàgina 183.