Sant Joan Bosco 2010 amb Josep Moncada

Com cada any, enguany hem celebrat la festa de Sant Joan Bosco amb el berenar de xocolata amb ensaïmada, jocs de taula a les classes i la celebració dirigida per Joan Pi a la nostra església. Pel capvespre, vam fer tallers amb la participació activa de pares i mares, entre els que hi va haver taller de cuina, de manualitats, d'estampació, de perruqueria i maquillatge, de judo, de karate, circuït amb bicicleta, etc. També, com altres anys, hem fet el concurs de dibuix en el que hi han participat tots els alumnes de Primària. L'artista que ens ha inspiratAquest any ha estat guiat per l'artista ciutadellenc Josep Moncada. El fil conductor de totes les obres d'art realitzades pels fillets i filletes de Calós ha estat l'aigua i, a partir d'aquí, cada un ho ha expressat de la forma que li ha fet il·lusió.
Aquí vos oferim algunes de les curiositats que sentia el nostre alumnat sobre el pintor elegit per aquest curs 2009-2010:
- Com va ser que vas començar a pintar?
- Quina edat tenies?
- On vas estudiar?
- On pintes?
- D'on agafes les idees?
- On exposes?
- Quant tardes a realitzar l'elaboració d'un quadre?
En Josep Moncada ens ha contat que fa vuit anys que es dedica professionalment a la pintura i se n'hi va passar sis o set estudiant. Va fer moltes feines abans de dedicar-se a la pintura: administrador a un hotel, cambrer de vespre... Als vint-i-sis anys es va decidir anar a estudiar i va haver de triar entre arquitectura o dibuix.
Abans de començar a pintar, ell necessita ordre, i les coses que per a ell formen aquest ordre són tenir molta calma i molt de silenci, els ramells ben regats, s'enterra net, tenir encens, fer una mica de ioga i taichí...
Ens explica que tan sols ha pagat a una model per pintar, la resta tot han estat amigues, novies i ex-novies. Utilitza el retroprojector per dibuixar, i diu que açò (el contorn) és relativament fàcil fer-lo, tot i que també distorsiona la imatge. El més difícil és després pintar-ho. Ell ens proposa l'aigua, com a tema principal, però vol que cada un pinti allò que troba, sent... que els aprenents en facin la seva aportació. Qualsevol mitjà és bo per dir allò que vols dir. Ell pinta perquè és una necessitat.
Ens diu que l'aigua no és blava, que la podem veure de molts de colors determinats en funció de l'educació que hagem rebut. La pintura pot tenir diferents trames i degradats o difuminats. Fa esment en que no fa falta pitjar amb el llapis, que moltes taques creen la sensació d'aigua, i que l'aigua distorsiona les figures.
Ara mateix pot dir que viu de la pintura. Un no pot pintar coses que no són seves, no pots pintar una foto que no has fet tu, perquè és com mirar amb els ulls dels altres. Pintar és com una litúrgia, tot ha d'estar al seu lloc.