Si de cada vegada la societat va prenent més consciència de la gran importància de practicar activitat física de manera habitual– ja sigui per penjar-se medalles o per gaudir-ne i sentir-se bé– i de dur una vida saludable en l’àmbit de l’alimentació mateix, en part, és gràcies a gent exemplar com Flor Alonso Caballo. «Ferrerienca de Ciutadella», és una coneguda runner a l’Illa i, a més, infermera i dietista especialitzada en nutrició esportiva.
Anem per parts Flor. I aquesta vocació d’infermera d’on li ve?
—La veritat és que al meu entorn d’infància no hi va haver cap sanitari d’on em pogués venir directament però sí he de dir que la meva mare sempre ha estat una cuidadora exemplar i, probablement, aquesta capacitat d’estar disponible per a tothom, d’ajudar o acompanyar em vengui d’ella.
De petita jugava a ‘doctors’ i al conegut joc ’Operación’?
—No recordo jugant explícitament a ‘doctors’ però sí que em passava el dia jugant i assistint a moltes activitats extraescolars: bàsquet, patinatge, tennis, música, dansa… He tingut la sort de tenir uns pares que m’han deixat créixer en moviment i formació, i això fa que et desenvolupis com a persona de manera molt enriquidora.
Vostè ha estat durant anys una clàssica a les curses menorquines. Mai s’ha hagut d’aturar per atendre a algú accidentat?
—Per sort, durant una carrera, no. Tot i així, sí que m’he trobat assistint a persones al Camí de Cavalls quan he sortit a entrenar. De tota manera estic pràcticament convençuda de que, si em trobés en la situació d’atendre a algú durant una carrera, ho faria. En primer lloc per la vocació d’infermera i, en segon lloc, perquè m’agradaria que amb jo fessin el mateix.
Per cert, vostè és més d’asfalt o de Camí de Cavalls per córrer?
—Tenir l’oportunitat de córrer a Menorca per Camí de Cavalls és un luxe. Vivim a una illa preciosa i poder gaudir de l’esport en un entorn com el nostre no té preu.
Què m’aconsellaria a mi– així de primeres– per començar a fer una mica d’esport?
—En primer lloc, trobar la motivació per començar i marcar-te un objectiu realista. Et podria fer una llista molt extensa dels beneficis que ens ofereix la pràctica esportiva a nivell de salut i dels problemes que ocasiona la inactivitat física. En segon lloc– i per jo molt important– seria important conèixer el teu nivell de condició física actual i posar-te en mans d’un professional en matèria. No podem generalitzar i utilitzar el mateix ‘modus operandi’ amb tothom. Tot i així, començar amb coses tan senzilles com anar a caminar és un gran punt de partida per a les persones que volen canviar d’hàbits.
Vostè era una fixe dels podis a les proves de córrer a Menorca i de cop la vam deixar de veure…
—Cada cosa té el seu moment. Fa cinc anys vaig ser mare i les meves prioritats han canviat. Ara no disposo del mateix temps que tenia per entrenar i, com a sanitària vocacional, he enfocat els meus últims anys en seguir formant-me i estudiant. La sanitat necessita actualització constant!
Pensa tornar a competir per si va bé ser dalt o ja s’ho pren d’altra manera açò de les curses?
—No penso ‘tornar a córrer’ perquè en cap moment he deixat de fer-ho. Ara tenc unes altres prioritats i vull aprofitar el moment que estic vivint. L’esport forma part del meu estil de vida i, amb dorsal o sense, seguiré en moviment mentre la salut m’ho permeti.
Tan important és la nutrició en un esportista encara que sigui ‘amateur’ fins i tot?
—La nutrició és important per a totes les persones en general però és cert que en persones que practiquen esport és un factor clau per a poder rendir correctament, evitar lesions, recuperar bé, tenir energia… Si volem que el nostre cos ens doni i ofereixi la seva millor versió hem de donar-li la ‘benzina’ que necessita.
La gent gasta amb roba preciosa i bambes per ‘volar’ però amb revisions i nutricionistes…
—He de reconèixer que, de cada vegada més, la gent pren més consciència de la necessitat d’acudir a un/a professional de la salut per cuidar-se: nutricionistes, entrenadors, podòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs… Però sí, personalment considero que vivim en una societat en què es dóna més valor als complements amb què vestim i com ens veuen de fora, que no a com estem per dintre, i això és un gran error.
La darrera. Infermera, dietista, corredora.... No viu amb una mica de bitzèrria?
—Més que bitzèrria empraria paraules com treballadora, organitzada o disciplinada. Una de les coses que he après com a sanitària és que si no em cuido a jo mateixa, com he de cuidar bé als altres? I si no poso en pràctica allò que recomano (estils de vida saludables, alimentació equilibrada, etc), com he de donar exemple als altres perquè ho facin?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.