El director general transitorio del Ente Público de Radiotelevisión de Baleares, Jordi Bayona, ha razonado este jueves en el Parlament que «si IB3 no fuera en catalán no tendría mucha razón de ser», ya que «se perdería en una constelación brutal de televisiones en castellano». Así se ha expresado ante las preguntas de los grupos parlamentarios en la Comisión de Control de IB3, donde ha remarcado que, de 35 canales disponibles en TDT, sólo cuatro son en catalán. En esta línea, Bayona ha asegurado que «de IB3 se espera que mediante su programación sea un altavoz de difusión de la lengua catalana» y ha asegurado que la dirección actual tiene entre sus planes «que sea en catalán y las variantes de las Islas».
Bayona ha indicado este jueves que tiene «noticias de que el presupuesto real» para 2024 «irá a la baja», por lo que ha pedido a los grupos políticos que corrijan esa situación en la tramitación del proyecto presupuestario. Así lo ha expresado en la Comisión de Control de IB3 en el Parlament, donde ha indicado que este año «la parrilla básica de IB3 ha consumido prácticamente todo el presupuesto asignado, y eso no ha permitido aumentar las contrataciones», algo que ha implicado que «las productoras han sufrido». «El presupuesto para 2024 tampoco es esperanzador», ha añadido, confiando en que la tramitación parlamentaria pueda «enmendar esta circunstancia».
Al hilo de una pregunta del diputado Josep Castells (MÉS per Menorca, Grupo Mixto) sobre la contratación con productoras de Menorca y Pitiusas, Bayona ha lamentado que actualmente no pueden «presumir de que IB3 es la hélice que pone en marcha la industria audiovisual» porque el presupuesto del que dispone «es de los últimos» en la comparativa de Comunidades y se encuentra «más de ocho puntos por debajo de la media de coste por habitante». Por ello, ha aprovechado su comparecencia ante los grupos del Parlament para pedirles «que reviertan» esa situación. En un punto posterior del orden del día, Bayona ha insistido en esta solicitud remarcando que en IB3 «el talento es muy bueno» pero que necesita «que haya detrás recursos económicos». «Vuelvo a pedirles que traten de dotar a IB3 de un presupuesto razonable y suficiente», ha dicho.
33 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Menorquí empipatMir poc es canal 4, però sovint emet programes fets a Barcelona, que evidentment no són en mallorquí. I es dematí fan un programa de ràdio amb un presentador castellanoparlant que destrossa es mallorquí sense pietat. Per tant, aquest canal no ès un referent de bon mallorquí. Tampoc no mir gaire es canal Fibwi, però he comprovat que ets informatius i altres programes són cent per cent en castellà. Res de mallorquí! Al contrari, es mallorquins que hi intervenen solen girar sa llengua i parlen foraster amb accent mallorquí. Patètic! En canvi, a IB3 puc escoltar veus mallorquines, menorquines i pitiüses. Es presentadors d'informatius parlen un català estàndar però no barceloní com a TV3 sinó mallorquí (o menorquí, o pitiús). Sa diferència ès evident!
Menorquí empipatPrendre nota de Canal 4/Fibwi? Ufff. Ja m'ho heu dit tot!
Menorquí empipatGràcies, "menorquí empipat". Amb molt més senzillesa consegueixes dir lo que jo volia dir. Jo trob que a poc a poc ho conseguirem.
Jo crec que IB3 te que xerrar un balear sense tenir perquè ser bord. Poden aprendre nota de Canal 4 o Canal Fibwi que es diu ara. Aquest xerran en balear tot inclòs ses notícies o fan amb un balear d'emprar sa ses i es. D'ençà vaig descobrir aquest Canal TV ja no mir IB3 i esteim xerrant de fa 4 anys.
Avizor, Gràcies per aportar un poc més. Es centre de sa discusió aquí es si "un canvi d'articles" va junt amb un canvi de registre. Jo opin que no (formal o informal, jo no canvii articles), i tú opines que sí (en registre formal, hi ha que dir "la taula" i no "sa taula"). Més avall t'he posat un altra comentari per reforçar sa idea de que un canvi d'articles només és fruit d'un conjunt de situacions forçades (hi afegiré: polititzades): és més "lo que mos fan creure" que sa realitat. (ja te dic, esper contestació en aquest assumpte). Però ara, per reforçar sa teva idea, me dius lo següent: "Mai, repetesc, mai sentiràs en un informatiu de Canal Sur diu: "Jozú, mi arma, que notisia que voy a dar". Jo entenc, seguint es teu exemple, que a IB3 no senti mai "a aquest senyor li van fotre es cotxo", sino "a aquest senyor li van robar es cotxo". Es problema es que tú equipararies s'utilització des verb "fotre", molt col.loquial, amb s'utilització de s'article salat, i que lo correcte -segons tú- seria "a aquest senyor li van robar EL cotxe". Pareix subtil, però no ho és. En aquest exemple he xerrat de s'article, però hi ha a Balears moltes altres expressions, que no tenen per que ser "rebaixades" a col.loquialismes. I ara te faig un altra pregunta, un poc més àcida. I qui ha decidit que hem d'emprar a un registre formal s'article literari en vers des salat? I si ho feim al revés? Venga, que tots es de catalunya/valència, quan siguin a ses seues cases, que parlin col.loquialment amb "la taula" i "la cadira", però a nes informatius de canal 9 o de TV3, tothom peu en retxa, i tots dir "sa taula" i "sa cadira". Te pareix correcte? A jo no... idò per sa mateixa regla de 3, per favor, que a TV3 o Canal 9 diguin "la taula", però que mos deixin a noltros tranquils i poguem dir "sa taula". T'he donat s'exemple de s'Espanyol a Amèrica, i tu me surts amb s'Italià. Contesta'm, si te pareix, per que dimonis a sa TV Argentina és perfectament correcte emprar es "vos" o dir "hablá" (nota s'accent gràfic) sensa problemes, i sa TV balear, curiosament, coses similars no es poden emprar. S'Italià és un tema molt més complexe, per temes geogràfics i polítics (no va ser nació unificada fins segona meitat s. XIX) fa que ses distintes variants estiguin molt més enfora unes de ses altres. En definitiva. Aixó no es blanc o negre, i ha molts de tons de gris. Ja te dic, tot es tracta de crear una gramàtica/ortografia prou ampla que tots s'hi trobin a gust (jo no m'hi he trobat bé mai). Jo em pens que aqui hi ha un bon debat per xerrar i ses coses no estan tan clares com mos vols fer veure. Ni molt manco: "es lingüistes ho saben", i per tant hem de baixar es cap per que "es especialistes ho manen així". Ja te dic: hi va haver bastant de problemes amb tot aixó amb en Joan Alcover (ara si que xerram d'un bon especialista). I gràcies a Déu, cada vegada hi ha més persones que pensen i arrufen es nas. Un abraç i fins un altra, Gabriel Vivó
g.vivotruyolsNo t'he de perdonar de res, només faltaria. Crec que és bo que tothom s'expressi en la llengua en què se senti més còmode. En el teu cas concret, escrius bastant bé i t'honora que ho facis així, si et ve de gust. Dit això, he exposat uns arguments per intentar aconseguir una clariana perquè entri un poc de llum, en un tema tan complex com aquest. I si em permets que t'ho digui, confons l'adequació del llenguatge amb els registres. Com te deia, això passa a TOTES les llengües. Te pos un altre exemple: Els informatius de Canal Sur (TV autonòmica d'Andalusia) es fan en un registre formal i un concurs musical, per exemple, en un registre col·loquial. Mai, repetesc, mai sentiràs en un informatiu de Canal Sur diu: "Jozú, mi arma, que notisia que voy a dar". En canvi, en el concurs musical, sí que es podrà dir. Escriure-ho seria per un altre capítol que no és el cas d'ara. Un darrer exemple per la part final del teu escrit. L'Italià és un idioma encara més complex que el català i l'espanyol. Fins l'any 1950 no varen aconseguir que tothom entengués l'existència del idioma comú. Eren tants els dialectes que cadascú xerrava com volia. Va costar, però ara tenen un d'estándar comú i es respecten els dialectes, tot tenint en compte això que et deia del principi de l'adequació tot depenent de cada situació. Salut!
Avizor, De ver, gràcies per fer-me reflexionar. Ara se m'acaba d'encendre un altre llumet, que invalida (de manera més contundent) sa teva premisa. Quan anava a classe (EGB, BUP, COU, o s'universitat - vaig estudiar a sa UIB-, fa bastant d'anys, ja comencen a sortir cabells blancs per aqui dalt) mai, absolutament mai, vaig veure cap professor que canviava articles (de salat a literari) quan donava classe. Vaig tenir professors a sa UIB molt bons (i t'assegur que en guard molt bon record), tots empraven s'article salat sensa problemes, quan donaven classe en català. A nes col.legi des meus fills, es mestres ensenyen en menorquí. No n'hi ha cap que canvii articles. Convendràs que donar una classe a s'universitat és un acte prou formal? No lo suficient? Es sermó des capellà a Missa (no de fa temps, sino avui en dia)? Tampoc? T'he posat a s'altra comentari un exemple de lo més extrem: sa defensa d'una tesi doctoral a una universitat amb solera. Encara aixó no és prou formal? Me pots dir quan sa gent aquí a Balears canvia a article literari? En definitiva, que mos queda? Jo t'ho diré. A aquells ambients que estan polititzats, forçats, allà on, de manera molt subtil, te fan creure que "lo correcte" es canviar articles quan canviam de registre. Per exemple, quan polítics fan un discurs a nes parlament, lliuren un premi (solen ser polítics!) o a nes medis de comunicació (aha, subvencionats per es polítics -> que controlen ells). És només aquí, en aquests ambients fortament polititzats on se sol forçar sa situació, i xerram de "canviar a article literari". Espontàneament, tant a ambients formals o informals, noltros no xerram així. Un abraç molt fort i seguim debatint si vols - Gabriel Vivó
LátigoLa meva padrina sempre deia: "Quan te diuen: 'Això no ho entenc ni ho vull entendre', has de plegar veles i deixar-ho córrer. Ja no pots fer més pedagogia encara que hi hagis posat totes les teves bones intencions". Crec que no fa falta afegir res més. Amén.
LluísA baix tens sa meva contestació en aquest "Avizor" (òbviament desconec nom i llinatges). Es tema de sa llengua escrita es un tema molt llarg, que requereix un debat més profund, i aquí no ha espai.
AvizorAvizor, Canvii de llengua ara, de pas també per contestar als altres escrits que me diuen que no sé escriure amb un altra idioma (es tema de sa llengua escrita duu molta tela, en xerraré a un altra moment). Insistesc en que es teu argument no me convenç. Aquí a Mernoca en particular (i a Balears en general) no he vist mai a ningú, de manera espontania, canviar a article literari per fer un discurs més formal. A no ser que (i aquí està s'assumpte més interessant) li hagin "fet creure" que, efectivament, per raons polítiques (o per que li han ensenyat a escola, o per que així ho veu a nes medis de comunicació), ha de canviar articles per canviar de registre. Exactament lo que tú me dius, que a priori consideres que és correcte. Si ho penses bé, tenim davant noltros es típic problema en que s'intenta demostrar una cosa que ja está aceptada "a priori". En altres paraules: segons tú me dius, "a IB3 parlen amb s'article literari per que han de canviar de registre". I quan jo t'intent explicar que aixó a la pràctica no es fa a balears, dones per acceptat que canviam de registre "per que, mira per on, a IB3 ja ho estan fent". Per demostrar un argument, no podem donar per supossat precissament aquest mateix argument. T'ho explicaré amb un exemple. Quan em van convidar a ser president de tribunal a una tesi doctoral a s'Universitat de Barcelona, en veure que s'idioma vehicular de sa defensa era català, no vaig dubtar en dirigir-me a nes candidat en sa meva variatat menorquina (article salat), sensa cap problema. Altres membres des tribunal ho van veure perfectament correcte. Aceptem, al manco, que una defensa de tesi es un acte formal, sobre tot a una universitat amb solera com sa de Barcelona. [n.b.: sa tesi era a una facultat de ciències, no te preocupis]. Salutació - i segirem reflexionant. Gabriel Vivó Truyols n.b.: I perdona ses meves faltes ortogràfiques, de veritat, i gràcies per ses correccions. Desgraciadament, m'han ensenyat durant molt d'anys que quan escric en sa meva llengua, tenc que canviar tot es temps articles, expresions, etc. I me resulta tan estrany, que quan escric pareix que escric en un idioma que no m'es familiar. Entenc que hi ha de haver una gramàtica comú i per tant una adaptació, però no estic tan segur que s'esforç que he de fer jo quan quan canvii de "llengua xerrada" a "llegua escrita" és es mateix que fa un barceloní. Fa molts anys, ja hi va haver bastant de problemes amb aquest concepte amb en Joan Alcover i companyia, i trob que es problema no està ben resolt. n.b.(II): Jo trob que es dos esteim d'acord que cada idioma té parles diferentes, dialectes, variants. Lo que passa és que, quan es tracta d'acomodar-se a una gramàtica comú, es poden tenir en compte com "correctes" ses distintes variants. Ja te dic: si passeges per Bons Aires un dia (o obre es diari Clarín si vols) ho veuras. Llengua escrita en Espanyol perfectament correcte. Amb variants dialectals, xerrades i escrites. Lo mateix amb s'Anglés (EUA vs Gran Bretanya) i qualsevol altra idioma.