Integrarse es también ayudar a que las cosas salgan de forma natural. Miguel Ángel Sánchez, Míchel, es madrileño pero desde hace un tiempo entrena al Girona. En las últimas horas el técnico del conjunto catalán ha sido entrevistado por el Què t'hi jugues, el programa deportivo de la Ser en Cataluña. Además de hablar en clave deportiva el que fuera centrocampista e ídolo del Rayo Vallecano ha comentado cómo es para alguien de la Meseta ir a vivir y a trabajar a un lugar como la capital gerundense.
El entrenador madrileño del Girona va a cursos de catalán
También en Actualidad
- Salud vuelve a suspender a Nadiya Popel cinco días después de readmitirla
- El drama de la vivienda en Menorca aboca a residentes a vivir en autocaravanas: «Hoy soy yo, pero mañana puede ser cualquiera»
- Peregrinos de Menorca se desplazan al hospital donde está ingresado el Papa
- La jueza archiva toda acusación contra el hombre agredido en la plaza de Es Mercadal
- Ciutadella pierde otra reclamación de dos policías locales
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
OccitàA sa part final des comentari fas una confessió explícita d'espanyolisme que t'hem d'agrair. Sa sinceritat sempre ès bona. Queda clar que sa llengua occitana t'importa un rave i que es català o es mallorquí són dialectes regionals que no serveixen per res (són ses teves paraules); en canvi, t'obsessiona es nacionalisme espanyol basat en es supremacisme castellà. Fins ara no t'havies retratat tan feelment. Ho tendré en compte i t'ho recordaré sempre que faci falta.
És que el contracte de Messi estava en Català i no ho va entendre, per això no el va firmar. Tú també Messi t'has passat, 20 anys a Catalunya traient-los els milions d'Euros a aquests catalans i ni una paraula de català, tot això xerrant es castellà, ets un fenomen. Si fossis es millor metge o científic del món no haguessis guanyat mai un euro a Catalunya xerrant castellà, però els catalans prefereixen als millors futbolistes del món que els millors metges o científics, pobres infeliços. Jo em pregunto perquè cap jugador estranger del Barça aprèn es català i sí es castellà, i perquè cap polític no els demanen el nivell C de català, com a tots els pobres treballadors, molt durs amb els tous, i molt tous amb els durs. Els futbolistes i esportistes no volen perdre el temps en petits dialectes regionals que no serveixen per a res, en canvi si aprenen es castellà com a llengua d'una gran nació, conegut internacionalment i que t'obre multitud d'oportunitats.