Integrarse es también ayudar a que las cosas salgan de forma natural. Miguel Ángel Sánchez, Míchel, es madrileño pero desde hace un tiempo entrena al Girona. En las últimas horas el técnico del conjunto catalán ha sido entrevistado por el Què t'hi jugues, el programa deportivo de la Ser en Cataluña. Además de hablar en clave deportiva el que fuera centrocampista e ídolo del Rayo Vallecano ha comentado cómo es para alguien de la Meseta ir a vivir y a trabajar a un lugar como la capital gerundense.
El entrenador madrileño del Girona va a cursos de catalán
También en Actualidad
- Un hombre de 90 años, herido tras caer de su patinete eléctrico en Maó
- Detenida por golpear a un policía local en un dispositivo de control en Ciutadella
- El temporal deja rachas de 105 km/h y olas de casi 12 metros: ¿Hasta cuándo estará Menorca en alerta?
- Orden de prisión para el acusado de apuñalamiento por la discusión de tráfico en Maó
- Olas de 11 metros en Menorca obligan a cancelar viajes y afectan a la llegada de mercancías
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
OccitàA sa part final des comentari fas una confessió explícita d'espanyolisme que t'hem d'agrair. Sa sinceritat sempre ès bona. Queda clar que sa llengua occitana t'importa un rave i que es català o es mallorquí són dialectes regionals que no serveixen per res (són ses teves paraules); en canvi, t'obsessiona es nacionalisme espanyol basat en es supremacisme castellà. Fins ara no t'havies retratat tan feelment. Ho tendré en compte i t'ho recordaré sempre que faci falta.
És que el contracte de Messi estava en Català i no ho va entendre, per això no el va firmar. Tú també Messi t'has passat, 20 anys a Catalunya traient-los els milions d'Euros a aquests catalans i ni una paraula de català, tot això xerrant es castellà, ets un fenomen. Si fossis es millor metge o científic del món no haguessis guanyat mai un euro a Catalunya xerrant castellà, però els catalans prefereixen als millors futbolistes del món que els millors metges o científics, pobres infeliços. Jo em pregunto perquè cap jugador estranger del Barça aprèn es català i sí es castellà, i perquè cap polític no els demanen el nivell C de català, com a tots els pobres treballadors, molt durs amb els tous, i molt tous amb els durs. Els futbolistes i esportistes no volen perdre el temps en petits dialectes regionals que no serveixen per a res, en canvi si aprenen es castellà com a llengua d'una gran nació, conegut internacionalment i que t'obre multitud d'oportunitats.