Universitat pública

Com diu el president de El Salvador, Nayib Bukele: «Lo publico tiene que ser mejor que lo privado». I ja no queda tant perquè a Espanya hi hagi més universitats privades (46) que públiques (50). En el cas de les universitats, la gestió, és de competència autonòmica i és en aquelles comunitats on els centres públics estan infrafinançats que proliferen més les universitats privades. A Madrid actualment n’hi ha 6 de públiques i 13 de privades Segons el rànquing de Shanghai, on estan les millors 1.000 universitats del món, les universitats públiques estan molt per damunt de les privades. Les 10 millors universitats espanyoles són públiques i ens n’hem d’anar a la nombre 13 amb la Universitat de Navarra, per veure la primera privada. Els millors professors estan a la pública, com també ho estan els millors investigadors, ja que per accedir a aquests llocs, has de passar per uns processos, on no importa quin sigui el teu cognom o el patrimoni de la teva família.

Jo no crec que regalin el títol a la universitat privada, entenc la funció d’aquelles que estan especialitzades en coses molt concretes. Però, si no tenen els millors professors ni els millors investigadors, per què molta gent opta per anar a la universitat privada per sobre d’una pública? Pel capital social, els contactos, que té la privada.

S’ha vist que les universitats privades, de caràcter més empresarial o de negocis, estan millor connectades amb l’elit política, social i econòmica d’aquest país. La gent que estudia a la universitat privada accedeix més facilment al mercat laboral, encara que es tenguin menys coneixements que la gent que estudia a un centre públic.

La universitat privada ‘guetifica’ la gent de classe alta, creant centres privats on només es relacionen entre ells, augmentant així les desigualtats entre classes, fent que la gent que estudia a la pública li sigui més difícil accedir a llocs de feina tot i estar millor preparats.