La UE recomana tenir un kit de supervivència per, si hi ha una emergència, passar tres dies tancats a casa sense Netflix, cobertura (sense telefonades comercials, yupi), aigua, llum, ni sortir a comprar el pa, síndries o unes Ruffles. Més enllà de la sobreactuació interessada de la UE, la idea dels kits pot ser una inspiració per als estius menorquins.
Prest ve la calor i l’alta pressió humana. Sense perspectives de reduir-se. Ara es xerra d’un potencial creixement de fins a 24.000 places turístiques. El fixa un estudi de càrrega que valora poc o gens els actuals nivells de paciència local, entre altres indicadors ambientals. La càrrega, com tot, sempre s’estableix segons qui ho encarrega. S’imposa, per tant, tenir a casa un kit de supervivència per a qui decideixi passar tancat a casa els dies més crítics dels estius que venen.
Inspirat en la proposta de la UE, el kit estival menorquí hauria d’incloure una farmaciola potent, amb un repel·lent per als paràsits que ens xuclen la sang, i un altre per als moscards. Cinta adhesiva o taps per a les orelles per no sentir, a sobre, les queixes importades de cada estiu. Diners per si demanam una pizza, per tant, no fa falta cuina portàtil. Barbacoa, en tot cas. Aigua de garrafa no fa falta dir-ho, que molts ja l’hem de consumir tot l’any. En lloc d’extintor, piscinetes o ribelles d’aigua per mullar els peus amb el so del mar posat a n’Alexa (la UE diu una ràdio de piles, en queden?) que suplirien la spartan race d’anar a la platja. Mistos encara que no fumem ni complim anys a l’agost i una llanterna per trobar els mistos. Combustible i documents en regla per si volem partir a la correguda. Aliment suficient que no caduqui prest. Gambes congelades ja a l’hivern, perquè el preu de les fresques es posa sempre al nivell de l’eslora del iot més gran que arriba. Tothom diu llegums i verdures en conserva, d’acord, però també cerveses, refrescs, aperitius clàssics, ibèrics, que tampoc no es tracta de resignar-nos a ser uns fixos discontinus de l’amargura.
