David Baret
David Baret

Periodista

Xubec

‘Sit tibi terra levis’

TW

«Que la terra et sigui lleu», és, sens dubte, una de les expressions més populars que habitualment    s’empren quan algú es vol acomiadar d’un difunt. He de reconèixer que sempre m’havia intrigat el seu significat i per això, en el seu dia, vaig fer una recerca que em va donar el fruit en un article publicat pel Museu de Badalona amb motiu de la festivitat de Tots Sants. Resulta que el sentit de la frase, pretén mostrar l’esperança que el difunt, no s’estigui gaire temps a la sepultura, aguantant el pes de la terra, abans de passar a una vida millor i que en el cas del món romà, era l’inframon.

Noticias relacionadas

Els primers a utilitzar aquesta frase van ser els grecs, ja que el seu origen es trobava a l’obra «Alcestes» (438 aC) del conegut poeta tràgic Eurípides. La frase va fer fortuna i, amb variacions, va ser repetida per diversos autors clàssics, tant grecs com llatins. En un poema de Marcial («Epigrames», 9,29), el darrer vers deia: «Que la terra et sigui lleu i que et cobreixi una sorra suau, no fos que els gossos no poguessin desenterrar els ossos». D’altres versions, en forma d’inscripció com a SETL «que a aquest, la terra li sigui lleugera» o TLS, «que la terra sigui lleugera».

Com a curiositat, resulta que a l’Àfrica romana es documentava amb molta més freqüència una expressió diferent, el sentit de la qual s’assembla molt a l’epitafi que acabaria per adoptar el món cristià. Es tracta de l’abreviatura OTBQ (Ossa Tibi Bene Quiescant), que es podria traduir per «que els teus ossos descansin bé». Finalment, a partir del segle IV dc començarà a aparèixer el RIP (Requiescat In Pace) o el conegut DEP, descansi en pau.