Com és habitual, dia 27 de novembre, Dia de Ramon Llull, l’escriptor mallorquí que al segle XIII va elevar el català a llengua de cultura, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va presentar les novetats que s’han incorporat al Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (DIEC) durant el 2024 i que ja es poden trobar en la versió en línia https://dlc.iec.cat/. Així, durant l’any passat, es van afegir vuitanta-set entrades al diccionari i se’n van modificar dues-centes vuitanta-nou, un total de tres-centes setanta-sis novetats.
Convé recordar que la Secció Filològica de l’IEC -institució acadèmica que té per objectiu la recerca científica, sobretot, del que ha configurat i configura la cultura catalana- és la que fixa les regles ortogràfiques, gramaticals i lèxiques de la nostra llengua, una normativització imprescindible per aconseguir que sigui apta per a totes les seves funcions i usos. Dins aquest context, la feina d’actualitzar el DIEC, amb més varietats dialectals que integrin tots els territoris de parla catalana d’una banda, i amb neologismes de l’altra, és fonamental.
Per fer la tria, les incorporacions han d’acreditar que estan ben assentades dins la llengua i que, per tant, no són una moda passatgera. Kebab, gintònic, batucada, led, porexpan, pàdel, paparazzi, tiramisú, mediàtic o càtering són algunes de les novetats del darrer any. Tanmateix, en contra d’aquesta regla general, també s’ha afegit el neologisme criptogínia («ocultació o menysteniment de l’aportació feta per les dones en els diferents àmbits culturals, socials i científics»), amb la voluntat de posar nom a una pràctica que, per desgràcia, és habitual i que ara ja té nom. D’altra banda, per exemple, s’ha modificat el significat de la paraula cònjuge, que abans feia referència a marit i muller, per «persona casada en relació amb la seva parella». O s’ha afegit la locució «fer cosa», en el sentit de provocar angúnia o inquietud. O «estar bo» per referir-se a algú que té atractiu físic.
Quant als dialectalismes, enguany s’han incorporat, per exemple, els mots anou o juguera, que s’afegeixen a moltes altres varietats dialectals que ens són ben properes i que ja fa anys que formen part del DIEC, com betlem, novetat de l’any passat. En aquest sentit, m’agradaria destacar les aportacions que Pere Melis i Ignasi Mascaró van fer, ja fa més de trenta anys, durant les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Menorca (8 i 9 d’octubre de 1993), amb el treball «El menorquí i el diccionari normatiu: problemes i propostes». La seva ponència partia d’un estudi encetat a la Secció de Llengua i Literatura de l’IME «sobre aquelles paraules vives a Menorca que tal vegada podien ser incorporades al Diccionari general.» I va ser gràcies a la tasca d’aquests dos homenots que es van incorporar, per exemple, les paraules fosquet («a l’entrada de fosc»), almon («enlloc») o batall («paraula grossera»). Per cert, el DIEC també recull donassa, en el sentit de «dona significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica».
Així, i per acabar, és evident, una vegada més, la voluntat de l’IEC d’actualitzar la llengua i d’obrir l’estàndard a les varietats dialectals documentades i emprades perquè tots els parlants del català hi siguin representats, una forma de reforçar la unitat de la llengua. Institucions, col·lectius i ciutadans poden fer propostes de nous mots en català. De fet, unes dues mil paraules fan coa perquè s’estudiï la seva incorporació al DIEC. I, sí, he escrit fan coa (i no cua), que és com es diu a Menorca i que també és una forma normativa.
