En el capítol anterior l’espia es va presentar a la conselleria disfressat de ‘camuflador’ de piscines il·legals que fa creure que són cisternes. Al conseller li va agradar la idea i ràpidament el va contractar per fer un pla territorial ben guapo, al gust dels amigots.
Però seria injust amagar la feinada que fa el conseller. I és que el mateix dia va prendre altres decisions, com és nomenar un nou director de la televisió tropical, que com que és publica, va decidir que açò volia dir que era seva. I encara més feina, perquè també va dedicar temps a elogiar el president que té a l’Illa del Nord, que fa tots els esforços perquè ningú no es pugui pensar que valora la llengua dels indígenes.
Hem de reconèixer que anam una mica endarrerits amb les informacions de l’espia perquè ha demanat de fer pont per celebrar el Darrer Dimarts. De tal manera que l’últim informe que ens ha arribat és de la setmana passada, quan es preparava la festa de les Illes Tropicals que, com tothom sap, no és una diada. Ecs, fuig d’aquí, paraula sacrílega! Ara el reproduirem.
- Què és aquest enrenou que hi ha a sa porta? -va demanar el conseller al seu assessor-. Ves i digues que callin, que avui tenim molta feina i me destorben.
- Ja li diré jo, què succeeix -va respondre na Nataixa, que en aquell moment entrava al despatx-. És un homo que per força vol entrar. Diu que ell és com vostè, perquè també li deven doblers i no vol que els hi tornin de cap manera.
- Mem -va replicar el conseller-, aquesta sí que no me l’esperava. Si és així, digueu-li que passi, que el rebré amb molt de gust.
Així és com l’espia va poder entrar al despatx i, com que na Nataixa el va reconèixer tot d’una, va anar a cercar una ensaïmada de cabell d’àngel per oferir-li, i és que en dies de festa és el present que toca en aquella casa.
- Benvingut -va dir el conseller a l’espia-, ja veig que vostè m’entén. El posaré d’exemple en el meu discurs. Com volen que accepti la condonació de deute que m’ofereix el senyor Xanxes, si també l’ha ofert als catalins? Mai del món! M’estim més arrossegar la misèria del dèficit sanitari, del dèficit educatiu, de la falta d’habitatge, que tenir el mateix tracte que els catalins.
- Molt ben dit! -va exclamar en Juan Pelayo, l’assessor, mentre picava de mans, encara que interiorment pensàs que era una cagada més del seu govern i del seu partit.
- Idò no totes les comunitats com aquesta ho veuen igual -va amollar na Nataixa mentre oferia un tarrabisco de coca a l’espia-, que per més que el senyor Fijo i la seva fillola, na Megustalafruta, s’emprenyin, ja han afluixat i accepten els doblers.
- Idò noltros mai! -va insistir el conseller mentre cercava la complicitat del nouvingut, l’espia, que estava més pendent de l’ensaïmada que dels crits del conseller.
- Molt bé, conseller -va intervenir l’assessor, amb paper i boli a la mà-, ho posaré en el seu discurs. I què més voldrà dir perquè no sembli tan negatiu i a la defensiva?
- Mem, Juan Pelayo -va respondre el conseller- és una diada, vull dir un dia, que no surti «diada», eh?, un dia per rallar de l’orgull, que no compromet a res. Posa que estic orgullós de ser tropical. I que caminam cap al futur. No diguis quin, per si un cas...
- Quin discurs més guapo, conseller -li va envelar na Nataixa, la secretària-. De moment, tret d’estar en contra de rebre doblers del govern central, perquè també en rebran els catalins, no ha dit res.
- Té una mica de rahón, na Nataixa -va insinuar l’assessor-. Potser un toc sobre la massificació turística i sobre l’habitatge no quedarien malament, ara que hi ha tants d’indígenes emprenyats.
- Idò ho posarem -va continuar el conseller-. Sobre la massificació, digues que els estudis avancen i avancen... I sobre l’habitatge.., que la cosa va bé. I afegeix que vagin molt alerta amb els okupes, que per pocs que n’hi hagi, és una bona manera d’espantar els indígenes.
- Idò me’n vaig a escriure el seu discurs del dia, que no de la diada, de les Illes Tropicals.
- Sobretot -va insistir el conseller-, que quedi clar si ho esteim d’orgullosos, molt orgullosos.
- Com a galls dindis... -va xiuxiuar na Nataixa a l’espia.
