No sabia que hagués de partir al cel tan prest i en veure diumenge la notícia, em vaig quedar sense paraules. Amb en Joan Camps Riudavets manteníem una relació de mutu afecte des que ens vam conèixer al 2016 per ajudar-lo a organitzar el cinquantè aniversari del Club Nàutic Fornells. Ell i en Frank Llull em van contagiar de la seva passió per aquella entitat i durant uns mesos vaig poder viure en directe la seva gran dedicació. Els actes de celebració van ser un èxit, en Joan estava exultant de veure com tot el que havíem planificat s’anava fent realitat i des de llavors, va quedar-nos un vincle que anàvem cultivant mútuament.
Uns anys més tard, vaig poder dedicar un reportatge al turisme nàutic sense barreres amb el projecte de vela adaptada que ells havien impulsat a Fornells i que atreia cada any un centenar de visitants. Quan jo treia el cap per aquí amb alguna reflexió que li fes gràcia o si hi havia algun tema que li preocupés, m’ho traslladava tot d’una a través del mòbil. «Estic pensant en fer un carta al director per queixar-me del tracte de les administracions i d’altres a la gent gran. O tens ordinador i el saps emprar o estàs fora». «Fa dos mesos vaig fer un viatge pel sud, Andalusia i es veien cartells amb menús del dia a 10 i 15 euros. T’ho creus que això ho veurem mai aquí?». «Molt bo avui, m’encanten ses mongetes amb patata bullida i amb pebre vermell encara més». «Avui matí a les 6.30 he viatjat a Palma, he deixat el cotxe a l’aeroport i al recollir-lo al capvespre a les 17.55 he pagat 19 euros. Què et sembla?». Aquest era en Joan. El trobaré a faltar.
