TW

Allò pitjor de la petjada del nou president dels Estats Units és que dona via lliure perquè una infinitat de trumpistes a escala estatal i local, emergeixin envalentits a l’ombra del magnat. Són gent que sovint ni tan sols poden exhibir cap èxit empresarial, ni tan sols a partir de les tropelies del mangant americà, delinqüent convicte reconegut. Volen actuar com ell perquè, això creuen, els homologa com a triomfadors a la vida, arribar i moldre, tot i no poder exhibir capital financer -que no tenen- ni capital humà -que mai no han conreat-. Es mostren com el seu ídol amb un seguit de posicionaments xulescs, temptant la descortesia i amb canvis d’opinió arbitraris; qui és poderós no cal que justifiqui res. Un condemnat, el mateix Trump, que permet burlar-se de la justícia i de la divisió de poders, per a qualificar com a ‘dictadors’ a altres. Amb comportaments propis d’un masclisme groller, fet d’escarnis i mentides, està generant una ‘jurisprudència’ extensiva en la seva aplicació que entusiasma els aspirants trumpistes. Són personatges, aquests, també a casa nostra, que escriuen sobre qualsevol tema sense miraments, desqualificant amb adjectius greus aquells qui no pensen com ells; arribant, si s’escau, a temes personals. Sovint, parlen amb ocurrències segons allò primer que se’ls acudeix (per a què llegir o estudiar, si ja ho saben tot!), sense la humilitat de reconèixer que es desconeix tot allò que no passa per mitjans ni per xarxes de conveniència. Tendeixen a no respectar res de la tradició i cultura heretades, potser pensant que no tenen res a agrair qui es pensa que, tot allò que té, ho té perquè s’ho mereix. Hores d’ara senten primacia amb l’escalfor d’aquells qui són com ells, mentre molts d’altres, atemorits, callen; tal és el poder dels diners, de l’atreviment més descarat, que avui ho embarga tot.

Tenen cada dia un bon mestre. Cada dia es desperten amb una nova ‘matxada’. Trump declara la guerra (l’infern de bombardejos, o d’aranzels, per igual), no respecta la paraula donada i fia la governança a qui, com ell, són triomfadors capitalistes. Són personatges que probablement admira perquè sap que són més intel·ligents que ell mateix i no els ha calgut folrar-se amb el negoci de la pedra i les corrupteles. El seu cercle és la família, l’adhesió a la seva figura, no el coneixement ni la saviesa dels més vells, ni la pausa raonada dels qui dubten abans d’improvisar. Actuen com a redemptors dels desafavorits, però sense altruismes de km zero. Recordar la història és per a ells perdre el temps. L’impuls davant del dia a dia domina, com en el seu seguidor de la motoserra, que ha mostrat ja el seu escàs grau de coneixement de l’economia donant suport a les criptomonedes més especulatives. I no per a fer-se ric ell (com acostuma a fer Trump), sinó essent el tonto útil que ha arruïnat a alguns dels seus propis conciutadans.

S’obre així la veda a tots els nivells, també a kilòmetre zero: emular Trump sense ser Trump, actuant, com ell, contra tothom que no sigui afí, a qui s’odia, resulta a escala local especialment patètic. I així anem.