Variacions sobre la Seu

Dues són les variacions que destacaria en el text: la de concebre l’edifici més com escultura que com arquitectura i la de contrastar l’interior del temple amb l’exterior; totes dues són racionalment atrevides, literàriament genials, emotivament colpidores. La primera opta per comparar el que representa «construir» un edifici amb què representa «cisellar» una imatge. Escriu: «L’artista que la va crear (la Seu) es devia inspirar en els penyals de les costes, no sembla que l’hagués construïda, sembla que l’hagués anat cisellant... com qui esculpeix una estàtua», a l’estil de Miquel Àngel que extragué de la pedrera de Carrara el seu Moisès. La segona, relaciona exterior i interior de l’edifici. Escriu: «Tota l’aspror de la pedra que pots veure a la fatxada, a dintre serà dolcesa; la fortalesa de fora, a dintre serà suavitat». Rusiñol, ¿és el literat que millor ha somiat la Seu i millor l’ha descrita?