Les XXXIX Trobades Científiques de la Mediterrània - Josep Miquel Vidal, organitzades per l’Institut Menorquí d’Estudis i la Societat Catalana de Física, han tingut enguany el suport organitzatiu de la Universitat de les Illes Balears, l’Observatori de l’Ebre i, com és habitual, del Consell Insular de Menorca. Han comptat amb una quarantena de científics inscrits procedents de molts diversos països banyats pel Mediterrani, els quals han posat sobre la taula un dels desafiaments més urgents per al nostre territori: la gestió sostenible dels recursos hídrics en un context de canvi climàtic i creixent pressió sobre els aqüífers.
Durant aquests dies, aquests científics, experts de diverses disciplines –meteorologia, hidrologia, teledetecció, hidrogeologia i gestió ambiental– han compartit coneixements i perspectives sobre un problema cada vegada més crític, conscients que la Mediterrània es troba en una situació fràgil: el canvi climàtic està fent que el clima sigui més àrid i menys previsible, amb precipitacions irregulars que alternen sequeres prolongades amb episodis d’inundacions que posen a prova la capacitat d’adaptació dels nostres ecosistemes, infraestructures i sistemes de gestió.
UN DELS PUNTS clau que s’han debatut és com la pressió humana està intensificant el problema. L’augment de la demanda d’aigua, sobretot per a l’agricultura, ha tensat encara més els recursos disponibles. En les darreres dècades, la superfície de regadiu ha crescut significativament a moltes regions mediterrànies, garantint la producció d’aliments i contribuint a l’economia, però a costa d’una sobreexplotació dels aqüífers i una minva alarmant dels nivells freàtics.
Així mateix, s’ha posat de manifest que l’impacte del canvi climàtic no és l’únic factor que afecta el cicle de l’aigua. La intervenció humana, a través de la construcció de preses, la urbanització descontrolada i l’extracció excessiva d’aigua subterrània, ha agreujat encara més el problema. Algunes regions del nord d’Àfrica ja han superat els límits de sostenibilitat, i altres parts de la Mediterrània s’hi estan apropant ràpidament. La disminució del cabal dels rius, la salinització dels aqüífers i la degradació dels ecosistemes són signes d’una crisi imminent que no podem ignorar.
Davant d’aquest panorama, ha quedat clar que no es pot continuar augmentant el consum d’aigua per a totes les activitats –turisme, agricultura, indústria i consum domèstic– sense comprometre la sostenibilitat del territori. Tot i que tecnologies com la dessalació poden oferir solucions parcials, també impliquen desafiaments ambientals i energètics.
Per aquest motiu, la transversalitat ha estat un element clau en aquestes jornades. No es tracta només d’un problema que es pugui abordar exclusivament amb la ciència o la tècnica, sinó que s’ha d’afrontar també amb la gestió, la planificació territorial i la presa de decisions informades, o el que és el mateix, s’ha afrontar amb la política, amb decisions clares i responsables que han de prendre’s al Parlament espanyol, als de les comunitats autònomes i també al si del Consell Insular de Menorca, al qual li és imprescindible reivindicar del Govern la competència en matèria d’aigües.
És, doncs, fonamental que les estratègies de gestió de l’aigua —les que han de prendre els polítics— es basteixin sobre dades precises i anàlisis rigoroses, combinant metodologies tradicionals amb eines innovadores com la teledetecció per satèl·lit, que permeten monitoritzar els recursos hídrics amb una precisió sense precedents.
UN ALTRE ASPECTE essencial que ha sorgit d’aquestes trobades és la necessitat de cooperació entre països i regions. La gestió de l’aigua no pot entendre de fronteres, ja que molts dels nostres sistemes fluvials i aqüífers són compartits. És a causa d’això que ens ha semblat indispensable que participessin en aquestes jornades, experts de països com França, Itàlia, Tunísia i el Marroc, els quals han compartit experiències i bones pràctiques, subratllant la importància d’un enfocament col·laboratiu i coordinat.
A més, s’ha destacat la importància de la reutilització de l’aigua com a estratègia clau per afrontar l’escassetat hídrica. La regeneració d’aigües residuals per a usos diversos, com l’agricultura o la indústria, pot reduir la dependència de fonts hídriques tradicionals i minimitzar la pressió sobre els aqüífers. Aquesta pràctica, ja implementada en diverses regions mediterrànies, s’ha presentat com una solució efectiva i sostenible per garantir la disponibilitat d’aigua en el futur i ens impel·leix a nosaltres, els menorquins, a aprofitar aquest recurs i evitar que la major part del cabal utilitzat acabi revertint al mar.
També s’ha posat èmfasi en la necessitat d’una educació ambiental més robusta, que conscienciï la població sobre la importància de l’estalvi i la gestió eficient de l’aigua, convençuts que iniciatives educatives a escoles i comunitats poden fomentar una cultura de sostenibilitat que és essencial per afrontar els reptes hídrics actuals i futurs.
EN DEFINITIVA, aquestes jornades han servit per reafirmar que ens trobem en un moment crucial: mai abans havíem afrontat tants reptes relacionats amb l’aigua, però mai abans havíem disposat de tantes eines científiques i tecnològiques per fer-hi front. L’elecció, doncs, és clara: hem d’actuar amb responsabilitat i visió de futur. Només amb una gestió intel·ligent i col·lectiva podrem garantir la disponibilitat d’aquest recurs essencial per a les generacions futures.
