Havia pensat escriure sobre el «malisme» que recorre el planeta. El «malisme» es defineix com l’ostentació del mal com una eina de propaganda. Mirin tot el que ha passat aquesta setmana amb un Trump desencadenat.
Però escriuré sobre la bondat, d’una mostra del que poden fer les persones humanes. Una història més. David Deutchman era un resident a Atlanta (Georgia, USA) que va estar quinze anys visitant gairebé cada dia l’UCIpediàtrica d’un hospital de la seva ciutat per tenir una estona entre els seus braços als nadons prematurs, que estaven separats de la seva mare. Quan es va jubilar va llegir que ningú podia estar pendent dels nounats, que no tenien cap contacte humà. Una foto seva de l’any 2017 es va fer viral i prest se’l va conèixer com «l’avi de l’UCI pediàtrica d’Atlanta».
Uns amics acaben de tornar d’un viatge pel sud dels Estats Units. En cotxe han recorregut ciutats i pobles i quan els demanes què és el que més els hi ha agradat et diuen que l’amabilitat de la gent. És un comentari recurrent. I costa entendre com 74 milions d’aquests amables nord-americans han votat a Trump. Alguns d’ells s’ofereixen ara per «caçar» immigrants il·legals, mentre el seu president els expulsa, també a la presó de Guantánamo o llogant les presons més dures del món, a El Salvador.
L’home d’acció guanya la partida al polític tradicional, a costa d’abandonar els valors que han inspirat la democràcia, el respecte als drets humans, l’ajuda a les minories, la conservació del planeta, el respecte a l’autonomia de cada país, el compliment de les lleis, la salut com a propòsit públic.
Crec que molta gent està entre espantada i atordida per com el nou president nord-americà està baratant el món. Alguns diuen que arribarà un punt en què la gent es deixondirà d’aquest malson. El problema és quant de temps passarà i quantes víctimes s’hauran de comptar.
