El gener acostuma a ser el mes de la vinagrella. És aquesta planta que tenyeix de groc amples zones de conreu i voreres de camins. Els dies assolellats, llueixen sobre el verd que predomina en el terreny d'hivern.
La gent ho comenta, ho admira i, de vegades, s'emociona en veure aquest esclat de bellesa. Però hi ha coses que són com les monedes, que tenen dues cares. I la vinagrella té una cara fosca, que sol quedar amagada sota l'aparença de natura esplendorosa.
Originària del sud d'Àfrica, s'està estenent per tot el món i està catalogada com a espècie exòtica invasora. Tòxica de vegades per al bestiar, té una gran capacitat de dispersar-se sota terra, a partir d'escampar una xarxa d'arrels i petits bulbs. Acaba colonitzant tot l'entorn, inhibint la germinació de llavors d'altres plantes.
Anomenada també a Menorca flor d'avellana o fel-i-vinagre, la seva magnífica presència florida indica, en realitat, un procés d'eliminació de la biodiversitat de la zona per evolucionar cap un monocultiu.
És una successió que, com podem veure, no està renyida amb l'estètica. Hi ha imatges que ens poden commoure per la seva bellesa, però tenir-hi darrera un transfons pertorbador. També hi ha una estètica de la guerra, de les zones industrials, de la tauromàquia...
D'un temps ençà, hi ha barris que són reformulats amb rehabilitacions precioses, dotats amb petits hotels de gran encant, o amb restaurants d'una gastronomia elevada. Però si ningú ho compensa, pot acabar sent una zona esplèndida, sense vida autòctona. Com un camp de vinagrelles.
Ja fa uns anys que va arribar a Menorca el becut vermell. Un escarabat propi de l'Àsia tropical, que s'ha escampat pel món, generalment amagat dins de palmeres que es transporten d'un lloc a l'altre amb objectius de jardineria. Aquest animalet és també una meravella de la natura.
Els adults volen cap a les palmeres i hi posen els ous. Hi neixen unes larves blanques i gruixades que aniran menjant el tronc de la planta durant mesos. A certes zones africanes són molt cercades per la gent com a aliment, però no hi ha costum a les nostres terres. Aquí pràcticament no té enemics naturals.
Quan la larva ha crescut prou, fa una gatzoneta. Dins de la càpsula, l'animalet refà tot el seu cos i, en un d'aquests miracles fascinants, es converteix en un vistós escarabat vermellós.
Els becuts tenen les seves preferències. Les palmeres datileres els hi agraden especialment. Però segurament que d'aquí a uns anys atacaran també altres espècies, com els fassers o, encara més preocupant, els garbons.
Els becuts són com alguns fons d'inversió, gestionats sempre per gent de vestit impecable. Només basant-se en el seu interès propi, poden anar controlant les empreses estratègiques i els serveis bàsics de la nostra societat. Per defora, la democràcia té el mateix aspecte, però per dins es troba perforada i la seva polpa vital es va convertint en serradís.
Els pagesos que han hagut de combatre camps plens de vinagrelles diuen que el moment idoni és precisament quan estan en flor, perquè la planta dedica molta energia a produir-la i debilita el bulb. Es requereix observació i constància, però si en aquell moment s'arrenca, la plaga perd molta força. Tot té el seu punt feble.
