En el capítol anterior, el nostro espia anava disfressat de benaventurat que se les empassa totes. I ja van poder veure l’èxit que va tenir a la conselleria.
Però encara hi ha més, perquè ara hem sabut que el conseller, quan va acabar la jornada laboral, va menar l’espia disfressat al millor hotel amb encant de la ciutat. Muà, muà. Un que s’ha carregat una filera de cases que abans hi havia. I ensoldemà el va anar a cercar en persona i el va tornar a escarxofar al sofà del seu despatx.
- A aquest no l’hem d’amollar -va dir discretament a l’assessor i a la secretària-, que ja en queden pocs d’indígenes tan ximples com ell. S’ho creu tot!
- Vol que el posem en nòmina? -va dir l’assessor, convençut que havia tingut una idea brillant.
- Mem, Juan Pelayo -va respondre el conseller- I si tenim un espia dins la casa i se n’entem? No, no, seria massa perillós.
- Un espia! -va exclamar na Nataixa, que el dia anterior ja havia afinat que el benaventurat que se les empassa totes era el nostro espia. I es va posar a riure que no es podia aturar-. Però quines coses diu, conseller! Que ho troba que tindríem un espia?
- Mai no se sap -va respondre el conseller intentant posant cara d’intel·ligent, i va continuar rallant amb en Juan Pelayo-. El vull aquí tot es matí, per comprovar com reacciona la gent senzilla quan faig es meus discursos. I és que avui n’he de dir de molt grosses.
- Com vostè ordeni, conseller -va acceptar l’assessor mentre l’espia se’ls mirava a tots dos amb cara de ca afamat, a la vegada que feia qualque ganyota a na Nataixa perquè dissimulàs.
- Miri, senyor benaventurat -va començar el conseller-, he de reconèixer que a les Illes Tropicals no pensàvem en una altra cosa que en el turisme. I el resultat és que els indígenes ja no troben cap feina que no sigui llepar turistes, ni poden accedir a l’habitatge perquè va a preu de turista.
L’espia se’l va mirar posant cara de voler dir «sí senyor».
- Però això s’ha acabat -va continuar el conseller-. Ara apujarem tant l’ecotaxa que els turistes s’ho hauran de pensar abans de venir. Això s’ha acabat però, quina pena, enguany ja no som a temps per apujar l’ecotaxa, així és que ja ho farem un altre any... si Déu vol.
L’espia va entendre que era el moment de picar de mans discretament, i ho va fer.
- Miri si mos les pensam totes -va continuar el conseller-, que l’any passat vam crear una Mesa de la Sostenibilitat. Sí, tal com ho sent, de la sos-te-ni-bi-li-tat turística. És la nostra lluita contra la massificació, que demostra si ho som de valents.
- I ara més valents que mai -va afegir l’assessor sense que ningú no li demanàs-, perquè totes les organitzacions contràries a la massificació ja han vist que era un frau i se n’han anat de la mesa...
- Mem, Juan Pelayo -el va aturar el conseller-. Això no feia falta que ho diguessis. Vam que pensarà aquest senyor, que som uns trileros?
- Però conseller -es va excusar l’assessor, vermell com un pebrot-, si ja es veu que aquest se les empassa totes...
- A més -va continuar el conseller recuperant la bona cara i mirant l’espia-, enguany anirem a la caça del lloguer turístic il·legal. Sense concessions. És una promesa que vam fer als hotelers, emprenyats com estaven per tanta competència, i amb ells noltros sempre complim.
Ara l’espia va entendre que havia de picar de mans una mica més fort, per a satisfacció del conseller.
- I per batallar contra la massificació -va continuar el conseller-, quina millor cosa que continuar gastant una milionada en fer promoció a totes les fires turístiques del món, començant per la d’aquests dies a Madrit? Eh que m’entén?
Ara l’espia el va ovacionar, picant de peus i tot, mentre na Nataixa, que ja no podia més de riure, se’n va haver d’anar al lavabo.
- Promoció, promoció i promoció turística de les Illes Tropicals -va continuar el conseller-. La P des nostro partit multiplicada per tres! I amb batles nostros que s’hi afegeixen amb alegria, propagant els encants dels seus humils pobles de l’interior amb estands i vídeos, com si fossin Venècia. I és que, en sabem tant de lluitar contra la massificació, senyor benaventurat que se les empassa totes!
