De la parella t’han d’agradar tant les virtuts com els defectes. L’amor és un lot tancat. No tot és igual a la vida, per sort. Tenc un amic que de l’hamburguesa de la carta del bar sempre hi treu o posa coses. És probable que ho faci només per empipar, però, si es pot afinar, per què no?
Al Congrés la dreta va refusar un decret òmnibus, que és com l’amor. Tot o res. Aquest incloïa moltes coses, com apujar les pensions, un palau per al PNB i els diners del bus gratis.Es va armar una brega d’aquelles que deixen en evidència un tipus de polítics més pendents de la batalla del benefici particular que de la guerra del benestar general. L’òmnibus és una fórmula legal amb flaire de xantatge. O m’ho aproves o ets un dimoni que empobreix les iaies.
Al mateix temps, a prop del Congrés, una enorme expedició menorquina participava a Fitur amb l’anunciada consigna de promocionar l’Illa com a destí turístic fora de l’estiu, per a amants de la natura, el menjar xic i els talaiots. Una mesura que van explicar va ser un espot de televisió per al mercat nacional. Abans de veure’l, pensava: si amb l’anunci d’Estrella, ple de barques i biquinis, es va generar una allau d’espanyols a l’estiu, perquè vinguin a l’hivern, pens jo, mostraran senderistes amb malles de Decathlon i davant un brou fumejant. Coses de l’hivern. Pensava que passaríem del fresc espot d’Estrella a un de l’estil Caldo Gallina Blanca o Frenadol.
Però no. A l’anunci, malgrat la reiterada voluntat de desestacionalitzar, apareixen platges, gent amb poca roba i les recurrents capbussades gravades des de dins l’aigua. Idò?Què passa?Passa que es tracta d’un anunci òmnibus en què ens colen la promoció estival de sempre amagada, per evitar crítiques ecologistes i esquerranes, entre els clixés turístics promocionals que han fet ja fortuna arreu de tot el món: la cultura, la molt carregosa i ja desfigurada sostenibilitat, i la gastronomia. I és que, en el fons, agradi o no, l’estiu encara és la carn de l’hamburguesa turística.
