Una sospitosa inconcreció és habitual en molts dels terminis de temps que es donen. Qui assegura que és cosa de «cinc minuts» pot tardar moltíssim més de 300 segons. «Ja estic arribant» comprèn un ventall d’opcions que van des d’estar ja aparcant a estar encara a la dutxa. «Serà només un moment» és més un desig que realitat. «Entre finals d’aquesta setmana i la que ve» gairebé sempre és la que ve o la següent, si hi ha sort. Però la més inconcreta estimació de temps que hi ha és, amb diferència, el terrorífic «passat festes».
«Passat festes» s’utilitza de forma dilatòria i cruel una tercera part de l’any, si entenem que festes són Setmana Santa, Nadal, la patronal del poble propi i, a vegades, alguna altra patronal propera. No hi ha una norma escrita sobre amb quina antelació es pot emprar, però un mes abans de cada festa pot ser una referència. Sobre quan comencen i acaben les festes, s’agafa el període màxim possible, molt superior al calendari laboral.
El gran problema és que no hi ha un termini final. Sempre és «passat festes». Aquest termini no caduca. Els més optimistes i estrictes dirien que aquesta setmana de gener és «passat festes», però no tenen cap garantia que sigui així. Amb un «passat festes» quedam abocats a la llarga espera o a haver d’emetre un recordatori, per la qual cosa s’ha d’esperar a passat festes si no es vol ser maleducat. Quines coses. Alguns encàrrecs o compromisos encadenen diferents festes.
Altres respostes o anuncis són també preocupants. Un «prenc nota» sense passió, un concurs d’idees o procés participatiu (aquest és mortal) en la gestió pública, entrar a la llista d’espera, un «ho miram amb calma», l’anunci de reunions prèvies, un «si de cas, ja te telefon» (gairebé una negativa), un «quan tengui un forat», són mals auguris.
Davant aquestes respostes el millor és no estressar-se, gaudir de cada festa sense falses esperances sobre què succeirà després i recordar que l’important, en el fons, és anar-les passant.
