Elon Musk, la persona més rica del món amb una fortuna de més de 200.000 milions de dòlars, és propietari de Tesla, Space X, X Twitter... Open AI, empresa mundialment puntera en intel·ligència artificial, va ser fundada per Elon Musk i Robert Altman entre altres. No fa molt en el conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia, Musk va decidir que la seva xarxa de satèl·lits Starlink donés suport a les comunicacions ucraïneses, però no va permetre que en donés a determinades accions armades contra Rússia. Al mateix temps facilitava la difusió de les campanyes d’intoxicació de Putin per a desestabilitzar les democràcies europees a través de les xarxes. De fet, Musk no ha ocultat mai les seves intencions d’influir a la marxa del món, el primer que va fer després de comprar Twitter va ser treure la plataforma de l’Acord de Bones Pràctiques de la UE que lluita contra la desinformació. El senyor Elon Musk també ha declarat aquests dies sense gens de vergonya, que vol donar suport econòmic a l’extrema dreta alemanya i s’ha convertit en un dels principals col·laboradors del futur president d’USA, Donald Trump. Pel que jo sé és la primera vegada que una ‘persona’, no un estat, pot influir als esdeveniments d’una guerra o a l’evolució política dels estats.
Jeffrey Preston Jorgensen, més conegut per Jeff Bezos, fundador i director executiu d’Amazon i propietari del Washington Post, a les darreres eleccions americanes rompent la llarga tradició demòcrata del diari, va sorprendre l’opinió pública a l’imposar no posicionar el diari en favor de cap candidat presidencial.
Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, president i director executiu de META, després de les anteriors eleccions americanes va retirar el compte de Facebook de Trump per l’assalt al Capitoli i les falsedats que feia circular per les xarxes, posteriorment a l’any 2023, li reinstaurà el compte a Facebook amb la justificació de donar més ‘llibertat d’expressió’.
Meta, Amazon y OpenAI han anunciat donatius d’un milió de dòlars per a celebrar el primer dia de la presidència de Trump, gest que cerca influir i apropar-se al nou president que els havia criticat en el passat. Els directius d’aquestes empreses Zuckerberg, Bezos i Altman han mantingut o pensen tenir entrevistes amb Trump properament, ara volen ser amics de Trump. Tots ells preveuen a l’era Trump un fort impuls a la IA i a les altes tecnologies i no volen quedar fora del pastís, volen seguir sent els homes més rics del món i els més poderosos. Els més poderosos per a desestabilitzar i canviar el destí de qualsevol país, inclusiu el del seu propi país segons les seves conveniències. A les seves mans tenen la informació que apareix a la premsa i la que corre per les xarxes, informació que té gran repercussió a l’opinió de la gent principalment dels joves. La desinformació és la nova normalitat.
Trump i el seu famós eslògan «Make America great again» sense haver assumit encara la presidència dels USA ja amenaça Mèxic d’enviar-hi tropes per combatre els càrtels de la droga, pressiona a Dinamarca per apropiar-se de Groenlàndia i els seus recursos minerals, vol annexionar-se el Canadà i exigir a Europa que li compri més gas i petroli o posarà aranzels als productes europeus. També vol apropiar-se del canal de Panamà i embarcar-se en una lluita ferotge contra la Xina per la competència tecnològica i comercial. Per aconseguir tot això s’ha rodejat dels empresaris més exitosos del món, de negacionistes i compte amb la debilitat actual del Canadà, una certa afinitat amb Putin i la desunió i decadència d’una Europa que encara està pensant què vol ser de gran.
Si Europa no és capaç de fer un salt important cap al davant en tecnologia punta, IA, computació quàntica, ni d’impulsar un exèrcit europeu modern i una estratègia comuna ben definida davant les exigències de Trump..., estarem en mans dels capricis del govern americà, clar que l’alternativa Rússia-Xina tampoc és gaire engrescadora. O el que pot ser encara més perillós, estarem en mans d’aquestes persones tan mega-riques que van a la seva i que precisament no mostren gran estimació per les democràcies, pels valors europeus, ni pel medi ambient. Els Meloni, Le Pen, Abascal..., deuen veure un futur lluminós.
I què podem fer noltros, ciutadans insignificants? Crec que informar-nos en mitjans fiables, participar més activament a la vida política perquè els nostres governants estableixin límits a la concentració dels doblers i del poder, i a la vida quotidiana intentar no fer encara més mega-rics a aquests personatges tan perillosos, cosa que cada vegada és més difícil.
