Enterrament

Dels tres subjectes, el més patètic de tots ells és Salvador Illa, presumpte president de la Generalitat de Catalunya. No fa més que seguidisme dels altres dos. Pobre homenet que el fan servir com allò que és per a ells: el tonto útil. Li fan dir i fer el que li fan dir i fer des de Madrid, des de la Moncloa i des del Palacio Real. I ell tan content. És un babau, un titella al servei dels nostres enemics més irracionals, ferotges, bàrbars, salvatges i criminals. Al servei d’un Estat criminal que fa segles que ens odia i que vol acabar amb les nostres lleis pròpies, la nostra cultura pròpia i la nostra llengua pròpia. Però és tan incompetent i maldestre que avui en dia, després de molts segles, encara no ho ha aconseguit.

¿Que no veuen aquests enterradors de drets humans i de tradicions endèmiques el què està passant a Gaza, a Ucraïna i últimament al Líban i a Síria? Aquesta nit de Nadal han sortit dels seus amagatalls, els cristians d’aquells territoris que no han pogut extingir, per celebrar el naixement de Crist i per fer-se veure al carrer i als solars de les esglésies sotmeses i destrossades per les bombes assassines i l’odi ancestral? Els catalans som d’aquella mateixa fe i d’aquell mateix llinatge. Els espanyols no ens enterraran mai.