Aprendre depèn més de qui aprèn que de qui ensenya. Si vols, si tens la ment oberta i no te creus propietari de la veritat absoluta, pots aprendre de gairebé tothom. La majoria de gent té coses a aportar. Des de l’obrer més senzill a un Nobel. Fins i tot la resta, els inútils de mala fe, serveixen de contrapunt, mostren què no s’ha de fer.
Una cosa ben diferent són els referents. Aquests solen ser pocs. Són les persones que prenem com a fars en algun moment de la vida, que no vol dir com a models. No hem d’imitar ningú. Un referent és una persona en qui penses quan has de decidir, que condiciona en certa manera la teva manera d’actuar en determinats àmbits.
Un referent no és perfecte. No és ideal. Els ideals no surten de la caverna de Plató. Podem discrepar i discutir mil vegades amb un referent. Recolzar-nos només en qui pensa com noltros, escoltar només qui ens fa sentir còmodes, és un accés directe a la mediocritat. El referent no alliçona ni marca el camí. Acompanya. L’il·lumina. Un referent es cuina a foc lent, dia a dia, frase a frase, batalla a batalla, silenci a silenci.
I ara tot va molt de pressa. Trobam arguments ultraprocessats al nostre gust en un mercat de falsedats sempre obert i en rebaixes. Qualsevol bujot amb trucs màgics esdevé líder ocasional. S’imposen missatges i idees d’un punyat de lletres, pocs segons i cap sentit. La quantitat d’informació és infinita. La qualitat no importa. La durabilitat no interessa. Sempre volem comoditat ara. Els curts de mires són miops amb el mitjà termini i ni veuen el llarg. En el fons, tot és superficial. Ni pensam a reflexionar. Les pauses fan vessa. L’ocurrència supleix la lucidesa.
En aquesta boira de l’enteniment, en aquesta tramuntanada d’informació fast food, en aquesta tempesta de banalitat, en aquest cap de fibló de notícies en oferta, tenir referents permet trobar una redossa i no perdre el nord. I quan tristament ens deixen, el far no s’apaga. La suau conversa dona pas a la dura memòria.
