Mentiria si digués que em sorprèn que cap dels vesins des Mercadal i Alaior afectats per la DANA del 15 d’agost ha rebut ni un euro de les ajudes públiques que es van anunciar, a cop de titular, ensoldemà del desastre. Les visites institucionals de consellers, presidents i fins i tot una ministra que era per aquí, les fotos oficials i els acords dels òrgans de govern s’han quedat en fum de formatjada. Ja ens ho avisaven des de Lorca o La Palma.
Està bé, només faltaria, recuperar les carreteres i reparar el llit dels torrents destrossats per la força de l’aigua, però il·lustra quin és l’ordre de prioritats dels nostres dirigents que no s’hagi ofert una compensació ràpida a les famílies que han perdut els mobles i electrodomèstics de casa, als treballadors que s’han quedat sense cotxe i als pagesos que han de reconstruir tot sols els camins i les parets seques del seu lloc.
Bones paraules però poques accions. Almanco aquí no hem hagut de veure l’espectacle d’una ministra renyant a crits als propietaris d’un garatge enfangat que demanaven ajuda. I allà segueix la tia sense dimitir. L’altra, la vicepresidenta que no va avisar de la riuada i va tenir dins un calaix els projectes que haurien reduït les inundacions, ascendida a la Comissió Europea. I l’incompetent del govern autonòmic dient que ja si de cas assumirà responsabilitats no anant a la reelecció.
A la Comunitat Valenciana, un mes després de la riuada, ni un euro del govern central ha arribat a la butxaca dels damnificats. La Generalitat ha ingressat 22 milions i té pendent de resoldre el 87 per cent de les peticions. Però és que Mercadona du pagats 20 milions en ajudes directes als seus treballadors que han perdut la casa o el cotxe. Una empresa privada igualant o superant el que ha fet l’administració en un mes.
Després s’estranyen que la gent vulgui votar candidats populistes i extremistes, quan els posam el pont de plata.
