Tornen a sonar tambors de guerra, si és que mai ho van deixar de fer. Als finlandesos, als noruecs i als suecs, els seus governs respectius els hi ha fet arribar casa per casa, com aquí quan l’Ajuntament ens envia el programa de festes, un manual de supervivència en cas de guerra o d’una situació d’emergència. El conflicte ucraïnès agafa volada amb els míssils americans de gran abast i les seves fronteres, són a tocar. Aquest dilluns, l’economista i professor emèrit de l’IESE, Alfred Pastor ens en parlava de tot plegat a la xerrada que va fer al Cercle Artístic de Ciutadella amb motiu d’aquest cicle de conferències magisteri que està fent aquesta tardor el Cercle d’Economia de Menorca.
Les seves reflexions sempre conviden a ser escoltades perquè a banda de ser una persona amb un gran bagatge, té la humilitat dels savis quan parla. Pastor ens deia que Europa i l’antiga Unió Soviètica estem condemnats a entendre’ns. Ells tenen un territori molt ric en recursos naturals però pràcticament despoblat. Nosaltres, en canvi, comptabilitzem, el 15 per cent de la població mundial i estem orfes d’aquests recursos. Fins i tot, el llibre més llegit a Moscou històricament ha estat el Quixot. Som més semblants del que ens pensem i ens necessitem mútuament.
De fet, abans que les coses arribessin al punt on som ara, en Putin havia fet diversos acostaments a l’OTAN, però els principals interessats en què això no fos possible, van ser els americans. El guió de la pel·lícula ja sabem com ha seguit, i ara estem on som. Les paraules del professor van ser prou concloents: ni el creixement ni la competència han de servir-nos com a guies per reforçar la unió entre els països sinó la cooperació.
