Diuen que el petroli del nostre país és el vent, però aquí no ens ho acabem de creure. Amb l’aprovació aquesta setmana del decret que regula les condicions de les concessions de producció d’energia eòlica marina, es tornarà a obrir el meló dels molins a l’aigua per debatre si hi estem a favor o en contra.
L’any passat el Govern Central ja va aprovar el que es va anomenar Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim on es recollien una sèrie d’àrees marines considerades aptes per acollir parcs eòlics, amb la intenció que pogués ajudar a desenvolupar aquesta tecnologia de producció elèctrica renovable que ha de substituir les altres fonts contaminants. Van dibuixar-se un total de 19 polígons repartits per diferents demarcacions de costes del nostre país, entre les quals les costes del nord de Menorca, amb dos espais d’un total de 147 quilòmetres quadrats d’extensió i una distància de cinc quilòmetres del litoral. Des del Consell Insular ja s’havia advertit que les àrees dibuixades coincidien amb zones declarades com a reserves marines, amb el que no hi podrien encaixar instal·lacions de cap mena. La falta de capacitat de la xarxa elèctrica amb la manca del segon cable elèctric, tampoc permetia fer un bon pronòstic, més encara quan avui també s’està perdent la producció solar de les plaques.
A mi tampoc em fa gràcia haver de mirar l’horitzó amb unes aspes, però per plantar cara a les emissions de diòxid de carboni, calen sacrificis que no sé si estem disposats a fer com a societat. El més probable és que s’acabi imposant com sempre el nimbysme de qui s’oposa a projectes necessaris, però que els vol a casa el veí.
