TW

Hi ha una expressió popular que exemplifica molt bé el que significa la tornada a la feina després del parèntesi estival. Sant Tornem-hi, que no figura a cap calendari del santoral però que forma part de les tradicions més arraigades com el Nadal o els torrons. Els francesos, que sempre han estat més refinats, en diuen la rentrée per fer referència a l’inici del curs escolar i fins i tot del polític. D’entrada, no s’ha de tenir por a la tornada a la normalitat de setembre (hi ha qui se sent més alleugerit quan fuig de casa per anar al despatx) però, en tot cas, s’han de tenir grans dosis de paciència i sobretot d’enteniment per saber comprendre que la primera setmana, no és qüestió de trinxar tots aquells bons moments viscuts recentment per deprimir-se davant l’allau de coses que un s’arriba a trobar.

Noticias relacionadas

Coneixia un senyor que feia d’agutzil i que com a filosofia de vida sempre em recordava que no hi havia res que es pugués esperar tant com la feina. I és que el concepte vacances, com a dret sorgit durant la revolució industrial pels treballadors a poder descansar sense deixar de rebre un salari, ha tingut sempre molts matisos en funció de les circumstàncies de cadascú. Més que vacances, es parla ara de dies de desconnexió, fer un kit-kat o fins i tot fer un break (els anglicismes ho empastifen tot, ja ho sabem) com a pretext per a poder fugir del dia a dia. Per als que tenen la sort de viure a contracorrent de les masses, setembre igual representi no el final sinó precisament l’inici de les vacances i aquests són els veritables afortunats. Bona tornada!