Els periodistes d’«Es Diari» -redactors i fotògrafs- escrivim amb textos i captam amb imatges, l’actualitat diària d’aquesta Illa.
Qui vulgui conèixer, entendre i interpretar la història de Menorca des de febrer de 1941, quan es va fundar el rotatiu insular, ha d’acudir a l’hemeroteca que es troba en procés de digitalització. Hem començat amb la dècada 1941-1951, que prest posarem a l’abast de tots.
El «MENORCA», una empresa de comunicació on el seu primer objectiu és informar i explicar els esdeveniments, és un ésser viu, un organisme en constant transformació a qui Iñaki Gabilondo ens encarrega la immensa responsabilitat de cohesionar la societat menorquina.
Açò suposa que «Es Diari» és protagonista de la seva pròpia història, d’una trajectòria que s’enfila cap als 83 anys. Una crònica que no s’havia escrit mai, i que els menorquins, als qui ens devem, tenen dret a descobrir. Ho redacta Miquel Limón Pons, que uneix la curolla de la vocació periodística amb la tasca de recerca més rigorosa. Ordenat, pulcre i avenc de cabalosa saviesa menorquina, el doctor Limón és qui millor coneix les diferents etapes, els canvis -sotracs, fins i tot-, i les persones que, al llarg de vuit dècades, han configurat la identitat pregona d’aquesta publicació.
Ja ha enllestit el primer volum. 411 pàgines que abasten des del 1939 fins al 1976, amb capítols impactants com els titulats «Un periodisme local entre la guerra i la dictadura militar», «Naixement del «MENORCA»: més penes que glòries», «Un diari nascut magre i enterc», «L’etapa Jansà: un camí d’agonia i de pèrdua final», «Andreu Casasnovas, el darrer pany i clau de Jansà», «L’etapa Cots; vint anys d’estabilitat precària»; «Les aigües s’encalmen: directors titulats però efímers», i «El gran salt empresarial i el nomenament d’un director estable». Gràcies, Miquel, per aquesta feina on hi palpita també una esplèndida tècnica literària. I enllesteix prest el segon volum!
