TW

Tommy Robinson, un conegut activista antimusulmà i fundador d'organitzacions ultranacionalistes al Regne Unit, ha estat al centre dels disturbis racials que han sacsejat el país recentment. Robinson, és un desinformador en sèrie amb un historial de condemnes per delictes com l'assetjament a un menor immigrant i a una periodista. Malgrat aquest historial, es presenta a si mateix com un periodista honest, afirmant després d'un dels processos judicials a què se l’ha sotmès, que sentia que estava «a dos dies de ser condemnat a mort al Regne Unit per fer periodisme». Aquesta declaració la va fer a Alex Jones, un controvertit comunicador nord-americà i cap d'InfoWars, un canal d'extrema dreta conegut per propagar notícies falses. Aquest tal Jones va ser condemnat per difondre que la massacre de Sandy Hook, on van morir 20 fillets, era un muntatge, i ara s'ha aliat amb Robinson per promoure la idea que «la guerra civil a Anglaterra ja ha començat».

Aquesta frase de «guerra civil» no és casual, ja que també va ser utilitzada hores abans per Elon Musk a la seva pròpia xarxa social, on va afirmar que la guerra era «inevitable» en el context del Regne Unit. Veiem, doncs, com aquesta complicitat entre figures com Musk, Robinson i Jones ha atiat l'odi xenòfob a plataformes com X (anteriorment Twitter), especialment després del múltiple apunyalament a Southport que va acabar amb la vida de tres filletes. L'acusat, un jove de 17 anys nascut a Cardiff en una família de refugiats de Ruanda, va ser ràpidament convertit en l'objectiu de la maquinària global de mentides que es nodreix de la permissivitat de les xarxes socials.

El govern del primer ministre Keir Starmer no va trigar a reaccionar, condemnant els comentaris de Musk i afirmant que «no hi ha justificació per a comentaris com aquests», segons un portaveu de Downing Street. A més, es va anunciar una reunió de nivell alt amb les plataformes per abordar la incitació a la violència tant en línia com fora de línia. No obstant això, la difusió massiva de desinformació en les primeres hores després de l'atac, amb rumors que acusaven un immigrant musulmà i que van arribar a 27 milions de visualitzacions, demostra com aquestes campanyes estan ben orquestrades.

El buit informatiu després de tragèdies com la de Southport és aprofitat pels desinformadors per omplir l'espai amb especulacions i mentides. I encara que el jutge va revelar ben prest la identitat del presumpte assassí per frenar la propagació de rumors, la maquinària de desinformació ja havia fet la seva feina, com es pot veure pel fet que gairebé la meitat de les publicacions que culpaven un immigrant musulmà de l'atac provenien dels Estats Units.

Aquest fenomen de desinformació coordinada és un repte constant per a les autoritats i els mitjans de comunicació, que lluiten per contenir la marea de mentides que s'escampen ràpidament a través de les xarxes socials. La mateixa foto amb el mateix rumor sobre l'immigrant musulmà no només va circular al Regne Unit, sinó que va arribar ràpidament a Espanya a través de canals de Telegram com el de l'agitador Alvise Pérez, que també ha estat condemnat per assetjament. La manifestació convocada per Robinson després de la massacre va ser testimoni de crits que demanaven «Tommy al parlament», mentre que a Espanya, Alvise podria aconseguir un escó al Congrés segons l'últim CIS.

Les estructures que permeten la difusió d'aquests rumors han estat perfeccionant el coneixement de l'ecosistema de plataformes i mitjans per millorar la seva maquinària de desinformació. Malgrat que el món ja no es sorprèn per la sofisticació d'aquestes campanyes, com passava el 2016, la situació sembla empitjorar. Després de l'arribada de Musk a Twitter, ara X, es va desmantellar el 80% de la plantilla encarregada de la seguretat i fiabilitat de la plataforma. Una anàlisi recent va mostrar que després d'un intent d'assassinat a Donald Trump, només cinc de les 100 publicacions més populars amb teories conspiratives a X contenien notes de la comunitat que refutaven les afirmacions falses.

El desembre de 2023, Musk va readmetre Alex Jones a X, malgrat les seves múltiples condemnes per difondre mentides. Els dies posteriors a l'assassinat a Southport, Musk va interactuar a la seva plataforma amb Robinson i altres comptes conegudes per disseminar missatges racistes, cosa que va incrementar la seva visibilitat.

Quelcom similar ha passat a Espanya després del crim d'un fillet d’onze anys, anomenat Mateo, assassinat el passat diumenge a Mocejón (Toledo). Després de conèixer-se el fatal succés al matí del diumenge —i abans que transcendís qualsevol detall sòlid de la investigació, que es va decretar sota secret—, agitadors ultres van començar a propagar la hipòtesi a les xarxes socials que un menor migrant sense referència familiar a Espanya podria ser l'autor del crim. Els nivells d'odi van arribar fins al punt que un portaveu de la família va haver de sortir davant dels micròfons per demanar «que no s’acusi ningú per la seva raça o color de pell».

Durant 24 hores, es va alimentar la teoria de l'autor magribí, amplificada per alguns pseudo mitjans de comunicació. «Confirmat. L'assassí del fillet de Mocejón és un moro. Polítics culpables. ¡Els carrers han de cremar ja!», va escriure un tuitaire amb diversos milers de seguidors. Una tesi que es va esmicolar en el moment en què la Guàrdia Civil, ja al capvespre del dilluns, va detenir un jove espanyol de 20 anys, que ha confessat l'assassinat.

És cert que la Fiscalia ha de prendre cartes en l'assumpte, però el greu del cas és que reflecteix que vivim en una societat malalta en la qual són moltes les persones que, sense cap vergonya, actuen a consciència divulgant rumors i mentides amb l'objectiu de propagar l'odi, l'hostilitat i la discriminació cap a persones que no són de la seva mateixa raça, religió o nacionalitat. Davant aquesta gent sense escrúpols, la policia i el ministeri fiscal poden actuar, i han d’actuar!, però l'arrel del problema es troba en els nostres cors, en la incapacitat que mostram per acceptar el qui no és, no pensa o no comparteix la nostra manera de ser, de viure o de comportar-nos.